.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimarts, 10 de desembre de 2013

Dir les coses pel seu nom

Hi ha gent que s’escandalitza quan algú gosa anomenar determinades coses pel seu nom. Hi ha qui per tal de no enfrontar-se a la realitat prefereix que s’utilitzi qualsevol eufemisme que l’emmascari. Hi ha qui potser sentint vergonya per fets contrastats del passat i del present intenta amagar-los i que no se’n parli. Hi ha qui tracta d’imposar mesures de censura que en democràcia resulten del tot improcedents. Hi ha qui pensa que les mentides i els silencis poden amagar les realitats. Hi ha qui, en definitiva, prefereix viure enganyat o, pitjor encara, que la gent del seu entorn visqui permanentment enganyada. Però la decisió d’optar per l’engany no fa canviar les coses, que segueixen sent tal com són i no com ens agradaria que fossin.

Demà passat comença a Barcelona un simposi que porta per títol “Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)”. El títol és dur i crida l’atenció, però no és menys dur que la realitat de les relacions Catalunya-Espanya que es tractaran en aquest simposi. I em limito a parlar del títol perquè els continguts encara no es coneixen, tota vegada que el simposi no comença fins dijous. Es podia haver buscat un títol més light per tal de no ferir certes sensibilitats? Segur que sí, per exemple, substituint el mot “contra” per “versus”, o substituint “Espanya” per “els governants espanyols”. Sigui com sigui, el títol defineix una dura realitat que no per negar-la deixarà d’existir. Per altra banda, el títol l’entén tothom. I d’això es tracta, d’evitar malentesos i dir les coses pel seu nom.