.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dilluns, 14 d’abril de 2014

Diàleg sí, diàleg no

(Dibuix: El País)

El govern espanyol, dirigents del Partido Popular i fins i tot la directora de la seva franquícia catalana AS-C asseguraven que si Mas demanava per parlar amb Rajoy hi hauria entrevista. Mas no s’ha negat mai a dialogar, i ha demanat l’entrevista per diversos mitjans. Ho ha fet fins i tot de manera pública, i també durant una sessió del Parlament. Queda clar que Mas no s’oposa al diàleg, i que si no n’hi ha la culpa s’ha de buscar lluny del seu entorn.

Però SSdS va dir divendres després del Consejo de Ministros que ara no val que Mas demani dia i hora per veure’s amb Rajoy, al·legant que el dia per veure’s era dimarts passat, el dia del debat, i com que Mas no hi va anar ara ja no cal que insisteixi. Amb això ja no es pot dubtar sobre qui s’ofereix per dialogar i qui ho rebutja. Una altra cosa seria sobre quins assumptes i en quins termes es dialogaria, però això ja són figues d’un altre paner.

Sembla com si Rajoy i el seu entorn estiguessin prenent el pèl a Mas. Rajoy té tot el dret a escollir els seus interlocutors i a acceptar o rebutjar trobar-se amb Mas, però després que no digui que sempre està obert al diàleg perquè no és veritat. I, sobretot, estaria bé que el president Rajoy deixés de prendre el pèl al president de Catalunya, perquè fent-ho ens està prenent el pèl a tots els catalans. I alguns ja en comencen a estar una mica tips.

3 comentaris:

Jordi ha dit...

Sembla no. Li prenen el pel. I a tots nosaltres. Per a ells diàleg és que vagi el President i els hi digui que no hi ha consulta, que som molt espanyols i que allà estem pel que tinguin a bé manar. I que no protestarem i seguirem pagant. I mantenint els seus comptes B.

Clidice ha dit...

Home, ben pensat, m'imagino que no tenen gaire opcions. Si dialoguen vol dir que hauran de cedir en alguna cosa, i qualsevol cessió els treurà a ells del govern, i a l'estat els fotrà econòmicament -que fa segles que viuen molt bé-. Per tant, muts i a la gàbia i a esperar que ens cansem, amb la idea que els peixalcovistes creguin, encara, en alguna opció.

La qüestió és: els peixalcovistes catalans ja se n'han adonat que això no té solució? Perquè si encara no se n'han adonat, perdrem la consulta.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi i Clidice,
Gràcies. Amb els indecisos tenim encara uns mesos de temps per convèncer-los, o perquè els peixalcovistes ens convencin a nosaltres ;-)