Poden acabar prohibint el català?

No s’ha d’excloure que avui també hi haurà qui pensi que exagero però, tal com van les coses, seria irresponsable negar la possibilitat que a Catalunya aviat tornéssim a trobar-nos amb advertències com aquesta. Quan es tracta de Catalunya i el català el Gobierno, el Partido Popular i els seus ideòlegs de la Faes van a totes. Últimament ja ni dissimulen. Alguns policies espanyols, per exemple, ja no s’amaguen d’insultar amb un catalanes de mierda i apallissar a qui porta una bandera que no els agrada alhora que, com si no les veiessin, passen de puntetes davant d’altres banderes que ens recorden els temps foscos del nazisme. I el ministro? I els fiscals? I els jutges? Ni hi són ni se’ls espera.

Els catalans estem desemparats. Contínuament es perpetren des de Madrid lleis, decrets i reglaments que van clarament en contra de la llengua catalana, i cada dia està més clar que si la nostra llengua no la defensem nosaltres no ens la defensarà ningú. Constato de manera molt positiva, però, que molta gent que fins fa poc potser tenia dubtes sobre la conveniència d’una Catalunya independent ara té el convenciment que aquesta és l’única sortida digna que ens queda.

I posats a marxar, com més aviat ho fem, millor. Prèvia votació democràtica, és clar, però tenint molt clar que, si no hi ha una altra sortida, la democràcia ha de passar per davant de la legislació espanyola vigent, sobretot quan aquesta s’ha mostrat repetidament contraria als interessos de la majoria dels catalans. Tot i que la Constitución i les lleis recentralitzadores que se’n deriven no haurien de ser mai la gàbia dels catalans ni de ningú, cada dia som més els que ens sentim engabiats per un estat que, per no respectar, ja ni ens respecta la nostra llengua pròpia.