Uns quants diputats catalans, actuant en nom del Parlament, aniran dimarts a Madrid a demanar permís al Congreso de los Diputados per tal que els catalans, mitjançant unes urnes, puguem opinar sobre un tema del nostre interès. Hi aniran tot i saber que la resposta serà negativa, perquè els que ho han de decidir ja s’han expressat contundentment en sentit negatiu, sense ni tan sols conèixer els arguments dels diputats catalans. En aquest sentit a Madrid tenen les coses molt clares, però sovint obliden que a Catalunya encara les hi tenim més.
De vegades penso que els catalans, fent aquests tristos paperots d’anar a demanar permís a la senyo sabent que ens dirà que no, som una mica masoquistes. Però els experts en la matèria diuen que del que es tracta no és d’obtenir el permís de la senyo sinó d’anar acumulant negatives per tal de carregar-nos de raons. No sóc cap expert per rebatre-ho.
Podem fer-nos totes les trampes al solitari que vulguem, però aquí i allà tots sabem que aquest permís perquè els catalans ens puguem expressar a les urnes sobre un tema del nostre interès no existirà mai. De la mateixa manera, tots sabem que els catalans acabarem votant sobre els temes del nostre interès i prenent les decisions polítiques que s’hagin de prendre al marge que puguin agradar més, menys o gens al govern espanyol.
De vegades penso que els catalans, fent aquests tristos paperots d’anar a demanar permís a la senyo sabent que ens dirà que no, som una mica masoquistes. Però els experts en la matèria diuen que del que es tracta no és d’obtenir el permís de la senyo sinó d’anar acumulant negatives per tal de carregar-nos de raons. No sóc cap expert per rebatre-ho.
Podem fer-nos totes les trampes al solitari que vulguem, però aquí i allà tots sabem que aquest permís perquè els catalans ens puguem expressar a les urnes sobre un tema del nostre interès no existirà mai. De la mateixa manera, tots sabem que els catalans acabarem votant sobre els temes del nostre interès i prenent les decisions polítiques que s’hagin de prendre al marge que puguin agradar més, menys o gens al govern espanyol.
3 comentaris:
Crec que l'ombra de la DUI Companys-Macià plana massa pel damunt del nostre imaginari i ens cal tenir moltes raons al davant de la comunitat internacional. Comunitat que, formada per ex-imperis, i com sol fer habitualment, ens engegarà a dida si molt els convé. Vaja, que per a mi ja fa dies que haguéssim posat els cocodrils a la ratlla, però noi, n'hi ha que diuen que "ho hem de fer bé". Jo sóc dels que pensen que ho hem de fer i prou. Bé no ho farem mai, perquè l'endemà no serà pas una meravella. Serà el mateix desastre, però serà el nostre desastre i la nostra oportunitat de reparar-lo.
Jo crec que cal fer-ho com ho estan fent: cremar totes les fases per mostrar al món com són les coses per aquestes contrades sobre les quals són bastant ignorants. Cal que no tinguin arguments per donar-los excuses per certes actuacions que el cos els hi demana. Al final caurà pel seu propi pes. I que consti que soc dels que té presa...
Clidice i Jordi,
Moltes gràcies per les vostres aportacions, crec que tots tres coincidim.
Publica un comentari a l'entrada