He recordat l’anècdota en veure el vergonyós rebombori derivat del fet que la cantant Shakira hagi gosat enregistrar una cançó en català. En Xevi, membre de la tripulació, em va cridar l’atenció només entrar a l’avió perquè portava un petit escut del Barça incorporat a la cinta de la targeta d’identificació de la seva empresa que portava penjada al coll. En veure-ho, li vaig preguntar pel resultat del partit del Barça del dia abans i ell, molt amable, va anar a buscar el seu diari Sport i me’l va deixar perquè el llegís. Com que només m’interessava el resultat i aquest ja figurava en portada, li vaig tornar el diari tot agraint-li el gest.
Tot semblava indicar que en Xevi era el màxim responsable de cabina d’aquell vol. Em va sobtar el fet que cada vegada que ell o altres membres de la tripulació s’havien de comunicar amb el passatge, ho feien en les llengües habituals (la dels països d’origen i de destinació, i l’anglès) però ell sempre hi afegia la mateixa explicació en català. De vegades començava pel català i a continuació ho feien en les altres llengües. El fet és que de la versió catalana no se’n va oblidar ni una sola vegada.
Com que jo anava assegut a primera fila vam xerrar una mica. Li vaig preguntar pel tema de les comunicacions en català i em va explicar, molt satisfet, que la normativa de la seva companyia només fixa els mínims, i que a partir d’aquí els tripulants tenen carta blanca per incorporar-hi les llengües que vulguin. I com més, millor, va afegir en Xevi, orgullós d’utilitzar la nostra llengua en la seva feina. Que un treballador d’una empresa estrangera utilitzi el català amb aquesta normalitat és tota una lliçó per a molta gent, i especialment per a la colla d’impresentables que es dediquen a insultar la Shakira pel fet de cantar en català.
Tot semblava indicar que en Xevi era el màxim responsable de cabina d’aquell vol. Em va sobtar el fet que cada vegada que ell o altres membres de la tripulació s’havien de comunicar amb el passatge, ho feien en les llengües habituals (la dels països d’origen i de destinació, i l’anglès) però ell sempre hi afegia la mateixa explicació en català. De vegades començava pel català i a continuació ho feien en les altres llengües. El fet és que de la versió catalana no se’n va oblidar ni una sola vegada.
Com que jo anava assegut a primera fila vam xerrar una mica. Li vaig preguntar pel tema de les comunicacions en català i em va explicar, molt satisfet, que la normativa de la seva companyia només fixa els mínims, i que a partir d’aquí els tripulants tenen carta blanca per incorporar-hi les llengües que vulguin. I com més, millor, va afegir en Xevi, orgullós d’utilitzar la nostra llengua en la seva feina. Que un treballador d’una empresa estrangera utilitzi el català amb aquesta normalitat és tota una lliçó per a molta gent, i especialment per a la colla d’impresentables que es dediquen a insultar la Shakira pel fet de cantar en català.
3 comentaris:
Ben pensat, la politització que encara es fa de les llengües per part d'alguns dictad ..., perdó, governants, és una mostra de com, tots plegats, vivim en la mateixa Terra però en universos diferents. Ofendre algú per utilitzar una llengua és tan arcaic i ridícul que, vistos els resultats -com s'ha posat al número 1 de vendes després de la polèmica- estic pensant que ves que no siguin els publicistes que hagin aprofitat que el món és ple de tanoques.
Això ha tingut molt rebombori però potser és soroll d'uns pocs. Com a mínim això espero. No arribo a entendre que, a part d'uns més fanàtics, s'arribi a insultar una persona per treure una cançó en català quan gran part de la seva discografia és en espanyol.
Clidice,
Doncs sí, també podria ser que tot plegat hagués estat organitzat per l'empresa discogràfica. Vendes són vendes.
Jordi,
El nul respecte per la llengua catalana també es demostra amb la incompetència dels intèrprets de l'Audiencia Nacional en el judici que es fa a Madrid aquests dies.
Publica un comentari a l'entrada