.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dilluns, 7 d’abril de 2014

Empresaris i empresaris

(Foto: El Economista)

Hi ha qui pensa i qui ens vol fer creure que quan a Catalunya es parla d’empresaris estem parlant del Foment o dels empresaris del Puente Aereo, i ho escric en cursiva perquè alguns personatges d’aquest lobby ni tan sols en són d’empresaris. No són empresaris els directius de grans empreses que actuen com a simples gestors sense posar en risc el seu patrimoni particular, i d’aquests al Puente Aereo n’hi ha uns quants. I a Foment, també.

D’empresari ho és el senyor Bonet, que es juga els seus diners a Freixenet, com ho és també el senyor Grífols (a la foto), que se’ls juga a la seva empresa química. Per escenificar que d’empresaris n’hi ha de tota mena n’he mencionat un que sovint es posiciona radicalment en contra del procés sobiranista i un altre que n’ha mostrat públicament les seves simpaties. És una evidència que l’empresariat català no comparteix el mateix pensament sobre una possible independència de Catalunya, com tampoc el comparteixen els membres del gremi de fusters o els afiliats al sindicat de mestres.

Resumint, quan el senyor Grífols, dirigint-se al president de Catalunya, li diu: “Tiri endavant, president, no s’arronsi!”, ens ho hem d’agafar amb el mateix respecte que quan el senyor Bonet ens anuncia que si Catalunya esdevé independent això serà un infern. Són opinions absolutament oposades però igualment respectables. Bé, potser algunes són més respectables que altres tot i que, al capdavall, a l’hora de la veritat els posicionaments personals de Bonet i Grífols només es traduiran en dos vots.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Pels que tenim decidit el vot no ens afecta però per aquells que dubten ja està bé que a un empresari d'un costat li surti un de l'altre. Com a mínim, els seguidistes d'aquesta gent hauran de pensar per ells solets.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
És a dir, ni aquí ni enlloc el pensament únic és més un desig que una realitat.