L’extrema dreta

(Foto: El Periódico)

A l’estat espanyol l’extrema dreta parlamentàriament no existeix. Com que aquesta sensibilitat política està degudament representada pel Partido Popular, el fet és que no hi ha cap partit amb representació parlamentària que sigui formalment d’extrema dreta. Aquesta particularitat té aspectes positius i negatius. L’aspecte positiu és que aquí, si més no sobre el paper, podem presumir que som un país tan políticament correcte que a la cambra legislativa no tenim extrema dreta. Formalment ho podem dir, sí, però tots sabem que això no reflecteix, ni de lluny, la nostra realitat sociopolítica.

Derivada d’aquesta realitat, la conseqüència negativa és que com que d’extrema dreta sí que en tenim, i n’hi ha en una proporció similar a la d’altres països del nostre entorn geopolític, aquesta contamina tot l’espai polític de la dreta endreçada. Així, hi ha perfils de ministre del govern espanyol que a França militarien amb tota naturalitat al Front National i, com a tals, no formarien part d’un govern de la dreta o de l’esquerra tradicionals. En conseqüència, si a Espanya hi hagués aquesta diferenciació de partits aquests personatges no formarien part del govern.

El ministres Gallardón i Fernández serien uns bons exemples de polítics d’extrema dreta incrustats en un partit de la dreta tradicional, el Partido Popular. A França, personatges així no serien ministres, mentre que a Espanya ho són amb la benedicció del partit que del centre a l’extrema dreta intenta aglutinar totes les sensibilitats polítiques i socials. Es tracta d’una una barreja ideològica que sovint genera equívocs, i que pel bé de la claredat política s’haurien d’intentar evitar. Per què no un Frente Nacional a la cambra legislativa espanyola, ben diferenciat dels populares?