.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 9 de juliol del 2014

Per què Sarrià sempre acaba sent l’ase dels cops (2/2)?

Dijous passat el regidor-president Puigdollers va convocar el Consell Plenari del Districte de Sarrià-Sant Gervasi. Entre els diversos punts de l’ordre del dia n’hi havia un que als sarrianencs de seguida ens va posar en guàrdia. Es tracta d’una proposta de permuta consistent en acceptar la cessió a la ciutat d’una masia i una torre, situades fora dels límits de Sarrià, per part dels seus actuals propietaris, Núñez i Navarro i, com a compensació, Barcelona permet a Núñez i Navarro la construcció de trenta habitatges al Parc de l’Oreneta, en un indret on només hi havia permís per fer-ne sis. Varies persones vam demanar la paraula per oposar-nos a la proposta de permuta, i quan va arribar el meu torn vaig dir més o menys això:

L’alcalde Trias s’ho mira des d’una atalaia molt alta perquè necessita veure tota la ciutat. El regidor Puigdollers, responsable del districte, no necessita fer-ho des de tan amunt, i els sarrianencs com jo encara necessitem menys altura per veure el conjunt del nostre barri. Així, vist amb mirada estrictament sarrianenca, ara ens trobem amb una proposta de permuta que, als efectes pràctics, converteix Sarrià, un cop més, en l’ase dels cops de Barcelona. Per què ho dic? Amb aquesta proposta Sarrià cedeix una zona verda del barri a canvi de res. Repeteixo, a canvi de res. Recordo que el regidor Puigdollers, en declaracions a La Vanguardia, justificava la permuta amb dos arguments: que la recuperació de la masia i la torre eren velles reivindicacions veïnals, i que hi havia el compromís del districte en aquest sentit. Són uns arguments raonables que es poden compartir o no. Ara bé, utilitzant exactament els mateixos arguments, a Sarrià hi ha una reivindicació veïnal encara més vella i diria que molt més justificada: la devolució del Monestir de Pedralbes. I tal com s’ha explicat abans, tenim el compromís formal de l’alcalde, que és de suposar està per sobre del districte. Per què aquesta discriminació?

Aquell dia tenia un compromís ineludible i després de la meva intervenció vaig haver de marxar. Sembla ser que el regidor no va respondre a la meva intervenció. Ho entenc, jo ja no hi era. La rèplica que tenia preparada i no vaig poder fer-la pública era per recordar al Consell Plenari del Districte que en pocs mesos es convocaran eleccions municipals, i en funció de com es vagin desenvolupant aquests temes que tan perjudiquen a Sarrià, el dia de la votació els veïns actuarem en lògica conseqüència.

4 comentaris:

Galderich ha dit...

El canvi de cromos de les qualificacions i requalificacions és un modus operandi dels ajuntaments. Em vaig trobar el mateix en reivindicar el Jardí Brusi -acutals Sagnier- i les maniobres que va fer l'Ajuntament pel tema de la requalificació de l'espai, de tal manera que l'espai verd de jardí que es guanyava no el van declarar per tal d'algun dia fer el canvi de cromos.

Oliva ha dit...

SENCILLAMENT, PERQUE ES DEIXAN...

Sarrianenc ha dit...

Quina novetat! Núñez i Navarro fent trapitxeos amb en Trias i amb en Puigdollers? A Barcelona (i més exageradament a Sarrià) ha passat tota la vida!

Sarrià ha estat des de fa molts anys un dels epicentres més escandalosos de l'especulació. Durant dècades, les immobiliàries -de la mà de convergents i socialistes- han anat destruint mica en mica els edificis i carrers emblemàtics del barri. Adéu casetes baixes, hola blocs de pisos de luxe. Adéu veïnes de tota la vida, hola pijos repugnants.

Miquel Saumell ha dit...

Galderich,
Coincideixo, però fixa't que gairebé sempre hi ha el mateix guanyador: NiN.

Oliva,
Deu ser això.

Sarrianenc,
Per ser justos amb tothom cal recordar que, dels 35 anys que portem d'ajuntaments democràtics, els socialistes han governat Barcelona (incloent Sarrià) 32, i Ciu només els tres últims.