Arròs de llamàntol tot escoltant Julio Iglesias

(Foto: Sant Feliu de Boada)

Gairebé cada any passem uns dies a l’Empordanet i no sempre, necessàriament, en plena temporada estiuenca. Alguna vegada ja n’he parlat, i el fet és que sempre que hi anem hi descobrim coses noves. Aquests dies hi hem tornat, i el descobriment gastronòmic d’aquest any ha estat l’arròs de llamàntol que serveixen al Restaurant Can Joan, a Sant Feliu de Boada. A l’Empordà, però, del llamàntol en diuen llobregant.

Tot i que a alguns ens agrada més l’arròs sec cuinat a la paella, l’arròs caldós de llamàntol d’aquest restaurant és una excel·lent opció, del tot recomanable. És boníssim, i la fama d’aquest plat es ben coneguda per aquelles contrades. Vaja, que molta gent va expressament a Sant Feliu de Boada per degustar-lo. Te’n cobren 16,50 Euros més IVA, que tampoc és res de l’altre món. El plat s’ho val. La música de fons va ser tota l’estona cançons de Julio Iglesias, tot i que s’ha de dir que tenien el volum prou baix com perquè no molestés. Però ho explico perquè ens va cridar l’atenció, com també ens l’hagués cridat si tota l’estona ens haguessin posat cançons d’en Serrat. En fi, no ens posarem ara amb els gustos musicals del propietari.

El turista acostuma a preferir dinar a la terrassa que tenen a l’exterior, perquè molts associen exterior amb fresqueta. Però és evident que a trenta graus i amb la humitat tan alta que hi ha aquests dies, a l’exterior, de fresqueta, res de res. A dins tenen un bon aire condicionat, i és on acostuma a dinar la gent que, com jo, no necessàriament associa interior amb caloreta. Amb la temperatura dels vins negres passa un fenomen similar, quan en ple estiu t’ofereixen un vi a la temperatura del temps, és a dir, 25/30 graus o més. Jo tinc molt clar que has de dir que de cap manera, però hi ha qui se’l beu. Hi ha gent per tot. Per a l'arròs de llamàntol, però, recomano un vi blanc sec i ben fresquet. A l'Empordà n'hi ha de molt bons.