La frase sencera diu que “Quan la metròpoli és feble, cau”, i no és pas meva sinó de Jaime Domínguez Buj, cap de l’estat major de l’exèrcit espanyol (a la foto). Sense dir-ho expressament, que si ho fes potser seria considerat políticament incorrecte, el general espanyol ens ve a dir que Catalunya és una colònia del que ell anomena una metròpoli feble, és a dir, Espanya. Doncs bé, ni que sigui només per una vegada i sense que serveixi de precedent, estic molt d’acord amb la lectura que el general Domínguez fa de la situació actual.
Sí, tinc aquesta mateixa sensació, és a dir, no que Catalunya sigui una colònia, que tot i els vergonyosos tics colonials de les autoritats espanyoles sabem que, si més no formalment, no ho és, sinó que, des de la metròpoli, massa sovint tracten els catalans com si ho fos. També coincideixo amb el general espanyol quan insinua que Espanya està cada dia més feble, i només cal obrir el diari per adonar-se’n. Per això penso que ara, precisament ara, és quan no hem d'abaixar la guàrdia. Tenim una oportunitat d'or i s'ha d'aprofitar.
Així, quan Duran Lleida ens diu que “Catalunya mai no serà independent sense pactar amb Espanya”, sabent perfectament que no és veritat, i sabent tothom que Duran només busca allò de qui dia passa, any empeny, penso que li hem de respondre que Catalunya mai no serà independent si abans ho ha de pactar amb Espanya, i que Catalunya serà independent el dia que els catalans ho decideixen a les urnes. Així, doncs, no perdem més temps i, ara que la metròpoli és feble, aprofitem per fer el pas que ens falta per decidir democràticament el nostre futur.
4 comentaris:
Dos segles perdent colònies, i no han après la lliçó.
Com dius a nivell formal no però a nivell pràctic el tracte si que és colonial. També estem parlant d'altres temps on les metròpolis enviaven exercits per sotmetre les colònies. Quan més dèbil la metròpoli més dèbil l'exercit i més fàcil la victòria. Ara es sotmeten d'altres maneres on la debilitat no és tant significativa.
En franco aquell que era caudillo de espanya por la gracia de dios (amagant pel poder de les armes)
comandava un exèrcit que en deia nacional i que en arribar a Ctalunya li va canviar el nom per exèrcit d'ocupació, si això no és ser una colonia ja em direu el què sino.
les colonies americanes i africanes formalment tampoc eren colonies, car en deien provincies
és veu que pel fet de tenir frontera amb espanya ja no ens podem considerar colonia.
formalement les llesis espanyoles poden dir el que vulguin, peró quan un país l'hi han arrabassat les seves institucions i lles per la força de les armes és una colonia per mes temps que pasi
Eliseu
Josep,
Suposo que no ha de ser fàcil perdre colònies, i potser els únics que ho han sabut fer mig bé són els britànics, però també les han anat perdent. Queden algunes relíquies com les Falkland i Gibraltar, però els seus habitants volen seguir sent súbdits de Sa Graciosa Majestat, i mentre la metròpoli els segueixi pagant la festa...
Jordi,
Sí, ara es pot fer molt més mal amb l’ordinador del Ministerio de Hacienda que abans amb un exèrcit de milers de soldats.
Eliseu,
100% d'acord. Fixa’t que quan parlava de la colònia de Catalunya he posat la paraula “formalment”. Però que, de facto, és com si ho fos no en tinc cap dubte, i la meva posició no és fruit d’un canvi de jaqueta sobtat sinó que ve de molt lluny. En aquest blog hi trobaràs molts exemples.
Publica un comentari a l'entrada