.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimecres, 19 de novembre de 2014

Podemos i jo

Sovint em pregunto quin recorregut pot tenir el partit polític espanyol Podemos i la seva marca catalana Podem, que no deixa de ser una simple franquícia amb la mateixa autonomia de funcionament que poden tenir altres franquícies polítiques catalanes com, per exemple, la dels populares; és a dir, cap ni una. Si en teniu dubtes només cal que feu una ullada a les webs de Podemos i del PP i ho veureu clar. Però dit això, no em sorprèn gens que sorgeixin ofertes polítiques alternatives fora del que en podríem dir el circuit polític tradicional. Tot plegat té bastant sentit. Veient com actuen els que Podemos anomena els partits de la casta, que són tots, no ens ha d’estranyar que sorgissin fa tres anys les mobilitzacions del 15-M i que, a partir d’aquells experiments assemblearis, ara aparegui una oferta política alternativa com Podemos. Per cert, el passat cap de setmana Podemos ha deixat de ser oficialment un partit assembleari per passar a ser un partit amb estructura jeràrquica i amb un líder únic al capdavant. El detall no és menor i cal deixar-ne deguda constància.

La gent n’està fins al capdamunt dels lladres i, molt especialment, dels lladres amb el barret de polític. La gent n’està fins al capdamunt dels que es fiquen a la butxaca diners públics que no els pertoquen, uns diners que són nostres i no pas un manà sense amo caigut graciosament del cel. La gent n’està fins al capdamunt dels que ens roben a plena llum del dia i, quan els enxampen, tenen les galtes d’intentar tapar el seu lladronici explicant uns sopars de duro que ningú amb dos dits de front es pot creure. La gent n’està fins al capdamunt dels polítics corruptes que cobren comissions sota mà a canvi de favors. La gent n’està fins al capdamunt de les empreses privades que paguen sota mà unes comissions informals als polítics, unes comissions que, per altra banda, no els costen ni un ral perquè afegeixen aquests imports al cost del producte o servei que facturen a les administracions públiques. Es miri com es miri sempre paga el poble.

M’imagino que tot això ho pot compartir molta gent, però jo no podria votar mai un partit com Podemos. I és que, especialment en economia, tinc per costum intentar tocar sempre de peus a terra. Podemos fa una sèrie de propostes molt atractives però que són totalment utòpiques, més que res perquè la festa que ens proposa Podemos s’ha de pagar, i escoltant els seus dirigents no queda gens clar d’on sortirien les misses. Fa pocs dies, preguntat pel programa econòmic de Podemos, un programa ara mateix inexistent, el seu secretari general, Pablo Iglesias, va contestar que estan a l’espera de rebre un important informe que els està elaborant l’economista Vicenç Navarro, un dels experts que els assessoren, per donar-li forma i fer-lo públic. Iglesias es va oblidar de dir, però, que les idees econòmiques neocomunistes d’aquest senyor han fracassat estrepitosament a tots els llocs on s’han intentat aplicar. El mur de Berlín i tot el que representava va caure fa un quart de segle, i a can Podemos sembla que encara no se n’hagin assabentat.

4 comentaris:

Jordi ha dit...

Deixant a part que si que crec que hi ha altres models econòmics no tant impersonals ni desiguals com l'actual, d'on trauran els diners? doncs dels catalans, com tothom: pura casta espanyola :)

Oliva ha dit...

EL LENINISME POT FUNCIONAR HORES D'ARA?...I PER CATALUNYA NO LI VEIG CAP BENEFICI...CONTINUA MENTENIN A TOTS ELS "TOVARICH",COM EN "REBELIO EN LA GRANJA"D' ORWELL

Galderich ha dit...

El "fenòmen Podemos" l'haurem d'estudiar d'aquí a 5 o 7 anys quan porti rodatge com ara podem analitzar el partit Agrupación electoral Ruiz Mateos o el partit GIL.
El problema és que pel mig poden haver trencat molta cristalleria... o pot ser-ne la solució?

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
En TOTS els sistemes polítics els diners sempre surten de la mateixa butxaca, la del contribuent. Però això res té a veure amb la casta, sinó amb que els diners no ens cauen del cel com si fos el manà bíblic ;-)

Oliva,
És un sistema que, com molts altres, pot ser atractiu sobre el paper, però quan s'ha de posar en pràctica tot comença a grinyolar.

Galderich,
T'ho compro, però amb els exemples que em poses ja tu mateix et respons. Però quedem emplaçats a l'any 1919/1921 per fer-ne una valoració més acurada ;-)