No fa gaire una universitària amb carrera de lletres, molt d’esquerres i molt alternativa, em va sentir com canviava impressions amb un conegut meu sobre les cotitzacions de les divises i, més concretament, sobre la devaluació de l’euro respecte al dòlar, i la influència que aquests canvis tenen en el nostre dia a dia. Com que ens coneixem, quan el meu interlocutor va marxar ella es va acostar a la meva taula i em va retreure de bon rotllo que els neoliberals com jo (en dec fer la pinta, tot i que jo no m’he definit mai així) sempre parlem d’aquestes coses i no dels problemes reals de la gent del carrer. Vull aclarir que per Barcelona jo gairebé sempre em moc a peu, però pel que es veu no dec arribar a la categoria de la gent del carrer. Sigui com sigui, com que no em podia entretenir vaig sortir del pas dient-li que n’escriuria unes reflexions al blog. Aquestes.
El canvi euro/dòlar ha passat en sis anys d’1,60 a gairebé 1,10. Avui, per comprar un euro un ciutadà americà només necessita un dòlar i 10 centaus, mentre que l’any 2008 necessitava un dòlar i 60 centaus, és a dir, un 45 per cent més que ara. Si fa sis anys aquest americà viatjava a Europa i s’allotjava, posem per cas, en un hotel de 150 euros la nit, llavors havia de pagar l’equivalent de 240 dòlars mentre que ara la mateixa habitació només li costa 165 dòlars. Resumint, com que pels nord-americans viatjar a Europa ara els surt bastant més barat que abans, la lògica ens diu que el turisme provinent dels Estats Units amb destinació a Europa augmentarà, amb tot el que de positiu això comporta, especialment en un país turístic com el nostre.
Imaginem-nos que fa sis anys una cadena americana de sabateries comprava sabates made in Spain a 31 euros, i les posava a la venda al preu equivalent en la seva divisa, és a dir, a 50 dòlars el parell. Ara, pel mateix parell de sabates de 50 dòlars el fabricant europeu n’obté 45 euros. I encara que venedor i comprador es parteixin la diferencia derivada del canvi de divises, és a dir, que el fabricant europeu les vengués al client americà a 38 euros, una pràctica que no resulta inhabitual en èpoques de fortes oscil·lacions de les divises, tant el fabricant europeu com el comerciant americà millorarien els seus marges i tots dos hi sortirien guanyant. Fins i tot hi hauria marge per reduir el preu de venta al públic a menys de 50 dòlars. Conclusió: als exportadors europeus vendre ara als Estats Units els resulta més fàcil que abans.
Naturalment que no tothom hi surt guanyant, si uns guanyen n’hi ha d’haver uns altres que en surtin perjudicats, ja que el diner circulant sempre és el mateix, nomes va canviant de butxaca. Així, pels europeus, viatjar ara els Estats Units ens resulta bastant més car que fa sis anys. Un altre exemple: als exportadors de cotxes americans ara els és molt més difícil vendre a Europa. Explico tot això, que no deixen de ser obvietats, perquè la noia que deia al principi, quan ens vam acomiadar, encara insistia que tot això de les divises no tenia cap influència en el dia a dia del ciutadà normal. I tant que en té! Només considerant el factor divisa, omplir el dipòsit de gasolina és avui un trenta per cent més barat que fa sis anys.
El canvi euro/dòlar ha passat en sis anys d’1,60 a gairebé 1,10. Avui, per comprar un euro un ciutadà americà només necessita un dòlar i 10 centaus, mentre que l’any 2008 necessitava un dòlar i 60 centaus, és a dir, un 45 per cent més que ara. Si fa sis anys aquest americà viatjava a Europa i s’allotjava, posem per cas, en un hotel de 150 euros la nit, llavors havia de pagar l’equivalent de 240 dòlars mentre que ara la mateixa habitació només li costa 165 dòlars. Resumint, com que pels nord-americans viatjar a Europa ara els surt bastant més barat que abans, la lògica ens diu que el turisme provinent dels Estats Units amb destinació a Europa augmentarà, amb tot el que de positiu això comporta, especialment en un país turístic com el nostre.
Imaginem-nos que fa sis anys una cadena americana de sabateries comprava sabates made in Spain a 31 euros, i les posava a la venda al preu equivalent en la seva divisa, és a dir, a 50 dòlars el parell. Ara, pel mateix parell de sabates de 50 dòlars el fabricant europeu n’obté 45 euros. I encara que venedor i comprador es parteixin la diferencia derivada del canvi de divises, és a dir, que el fabricant europeu les vengués al client americà a 38 euros, una pràctica que no resulta inhabitual en èpoques de fortes oscil·lacions de les divises, tant el fabricant europeu com el comerciant americà millorarien els seus marges i tots dos hi sortirien guanyant. Fins i tot hi hauria marge per reduir el preu de venta al públic a menys de 50 dòlars. Conclusió: als exportadors europeus vendre ara als Estats Units els resulta més fàcil que abans.
Naturalment que no tothom hi surt guanyant, si uns guanyen n’hi ha d’haver uns altres que en surtin perjudicats, ja que el diner circulant sempre és el mateix, nomes va canviant de butxaca. Així, pels europeus, viatjar ara els Estats Units ens resulta bastant més car que fa sis anys. Un altre exemple: als exportadors de cotxes americans ara els és molt més difícil vendre a Europa. Explico tot això, que no deixen de ser obvietats, perquè la noia que deia al principi, quan ens vam acomiadar, encara insistia que tot això de les divises no tenia cap influència en el dia a dia del ciutadà normal. I tant que en té! Només considerant el factor divisa, omplir el dipòsit de gasolina és avui un trenta per cent més barat que fa sis anys.
3 comentaris:
Amb aquest canvi els proveïdors estan augmentant preus dient que el dolar ha pujat (independentment que importin o no o que el transport sigui més barat).
A més, els combustibles que s'havien abaratit, han augmentat de preu dia darrere dia durant la setmana passada p.e. el gasoil de 0,999 a els 1,049 d'avui.
I tant! que influeix en la vida normal, ja sigui per causa directa com per excusa per modificar preus.
Jordi,
Gràcies, evidentment cadascú parla de les seves experiències personals. El cas que exposes del preu dels combustibles, tan lligats al dòlar, és un excel·lent exemple: avui serien molt més cars si l'euro no s'hagués devaluat.
Publica un comentari a l'entrada