Divendres dos diaris molt afins al govern espanyol i, per tant, gens afins al partit Podemos, van publicar una informació sobre una declaració fiscal complementària voluntària que Juan Carlos Monedero, número tres de la cúpula de Podemos, havia presentat poc abans a la Agencia Tributaria espanyola. Pel tipus de detalls que aquests dos diaris, El Mundo i La Vanguardia, van publicar, es pot deduir que l’origen de la filtració només podia ser de les pròpies autoritats fiscals espanyoles. Això no és una opinió sinó el relat d’un fet molt concret, i qui tingui dubtes només ha de consultar les versions en paper de divendres passat dels dos diaris esmentats.
Cal recordar que presentar a hisenda una declaració complementària no pressuposa que hi hagi delicte fiscal. Els motius que et porten a presentar una complementària poden ser diversos. Un pot canviar de criteri sobre determinats aspectes de la seva tributació i, mitjançant una complementària, pot dir a hisenda que donde dije Digo, digo Diego. La presentes, pagues el que toca, si és que toca pagar, i llestos. Hi ha molta normativa oficial que és interpretable, i a l’hora de valorar determinats comportaments fiscals fins i tot des de la pròpia inspecció d’hisenda et pots trobar amb criteris radicalment oposats d’una oficina a una altra.
En canvi, el que segur que no és interpretable és que filtrar dades d’un contribuent a la premsa, que és d’això del que estem parlant, és un delicte clarament tipificat en la Llei de Protecció de Dades. Per tant, si en aquest cas es busca un delinqüent aquest es troba a la seu del Ministerio de Hacienda. No estic insinuant que el delinqüent sigui el nostre molt estimat ministro Montoro, perquè això ho ignoro. Però si la decisió política de filtrar determinades dades a la premsa no ha estat directament seva, només es pot haver pres en el seu entorn més proper.
No només no sóc un votant potencial de Podemos sinó que estic a les antípodes de molts dels seus plantejaments polítics i econòmics. Però les coses són com són i les informacions en contra del nou partit polític espanyol no és poden manipular d’una manera tan barroera i tramposa com ho estan fent el govern espanyol i els mitjans de comunicació que li són afins, que són la gran majoria. Segurament a Monedero se li poden retreure moltes coses, però el que és segur és que en aquest afer Monedero no és el delinqüent.
Cal recordar que presentar a hisenda una declaració complementària no pressuposa que hi hagi delicte fiscal. Els motius que et porten a presentar una complementària poden ser diversos. Un pot canviar de criteri sobre determinats aspectes de la seva tributació i, mitjançant una complementària, pot dir a hisenda que donde dije Digo, digo Diego. La presentes, pagues el que toca, si és que toca pagar, i llestos. Hi ha molta normativa oficial que és interpretable, i a l’hora de valorar determinats comportaments fiscals fins i tot des de la pròpia inspecció d’hisenda et pots trobar amb criteris radicalment oposats d’una oficina a una altra.
En canvi, el que segur que no és interpretable és que filtrar dades d’un contribuent a la premsa, que és d’això del que estem parlant, és un delicte clarament tipificat en la Llei de Protecció de Dades. Per tant, si en aquest cas es busca un delinqüent aquest es troba a la seu del Ministerio de Hacienda. No estic insinuant que el delinqüent sigui el nostre molt estimat ministro Montoro, perquè això ho ignoro. Però si la decisió política de filtrar determinades dades a la premsa no ha estat directament seva, només es pot haver pres en el seu entorn més proper.
No només no sóc un votant potencial de Podemos sinó que estic a les antípodes de molts dels seus plantejaments polítics i econòmics. Però les coses són com són i les informacions en contra del nou partit polític espanyol no és poden manipular d’una manera tan barroera i tramposa com ho estan fent el govern espanyol i els mitjans de comunicació que li són afins, que són la gran majoria. Segurament a Monedero se li poden retreure moltes coses, però el que és segur és que en aquest afer Monedero no és el delinqüent.
2 comentaris:
Estant bona part d'acord amb el que comentes, també deixa en evidència la catadura moral del personatge. Una de les coses que té ser professor titulat d'universitat (i per tant funcionari) és que tot allò que ingressis en la teva condició de professor va a la universitat, no directament a la teva butxaca particular, i després de descomptar-s'hi un 20% per contribuir a les despeses generals de la universitat, pots disposar-hi com vulguis. Això és el primer que no va fer el senyor Monedero, tot i que per guanyar el contracte probablement pesés molt la seva condició de professor d'universitat i que per realitzar l'informe segurament utilitzés els recursos de la universitat (començant pel seu nom). En altres paraules, el mateix senyor que carrega contra alguns dels vicis del sistema, és el primer en intentar escapolir-se del denominat "impost revolucionari". Tot molt coherent.
David,
Gràcies. Diria que els nostres comentaris es complementen. Per cert, ignorava lo de l'impost revolucionari del 20%. Això és vàlid a totes les universitats? Si la resposta és sí, vols dir que rascant una mica de monederos en trobaríem bastants, molts?
Publica un comentari a l'entrada