.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dissabte, 4 d’abril de 2015

El destí de la història

Rajoy va dir l’altre dia, i no és la primera vegada que ho diu, que “cap govern d’Espanya no autoritzarà la ruptura de la sobirania nacional”, i és de suposar que ell entén per nacional el què alguns anomenem estatal. Doncs bé, en altres coses potser no, però en això a Rajoy me’l crec, i té tot el sentit que ho vagi predicant dia sí i dia també. De fet, si governés el PSOE, Podemos o qualsevol altre partit espanyol estic convençut que els seus governants dirien el mateix ja que, mentre puguin fer-ho, han de defensar el seu xiringuito, i espero que ningú se m’enfadi pel terme simpàtic emprat per definir el negoci anomenat Espanya.

Segons Rajoy, “el procés independentista és negatiu en el fons perquè va contra el destí de la història i de tots els llaços que ens uneixen”. La negreta és meva, ja que és aquest concepte, el destí de la història, el què vull comentar avui. Si repassem les hemeroteques veurem que quan fa poc més de cent anys Cuba estava a punt d’independitzar-se de la seva metròpoli, els rajoys que llavors governaven Espanya feien discursos similars. Cuba, però, va acabar prescindint del destí de la història per passar a ser un país independent amb tots els ets i uts. Temps després va haver d’optar per altres dependències, però això ja serien figues d’un altre paner.

Segons els governants espanyols, el futur dels catalans, el nostre i el dels nostres descendents, en definitiva, el futur de Catalunya, ja està prèviament decidit i prefixat per el destí de la història. La història passada s’entén, perquè el concepte història futura diria que no existeix o, si més no, la història que encara ha de venir no es podrà relatar i, per tant, no existirà, fins que passi a ser història passada. Així, segons aquesta teoria tan peculiar, fa uns anys, fa uns segles, o potser fa uns mil·lennis, van tenir lloc determinats esdeveniments que van predeterminar el nostre futur. I, per tant, segons aquesta estranya teoria, no caldria que féssim res per tractar de canviar el nostre futur perquè seria una pèrdua de temps. No em negareu que un argument tan curiós com el de Rajoy podria donar lloc a una tesi doctoral molt interessant.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

O a una diagnosi psiquiàtrica. Amb recepta inclosa, of course. ^^

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
;-)