.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimecres, 22 d’abril de 2015

Justo Molinero

Les biografies diuen que Justo Molinero és un andalús que viu a Catalunya. Jo no el definiria pas així sinó com un català que va néixer a Villanueva de Córdoba, Andalusia, Espanya. El matís no deixa de tenir la seva importància. Al meu entendre, el lloc de naixement d’una persona no acostuma a ser decisiu en la seva vida. D’exemples de persones que han nascut en un lloc i han triomfat en un altre en tenim a cabassos. Ell mateix ha definit la circumstància del seu lloc de naixement amb una afirmació a la bilbaïna que comparteixo: “Els catalans naixem on volem”. Amb aquest posicionament ja es tapen moltes boques dels que sempre posen per davant de tot determinades essències pàtries i ves a saber quin pedigrí.

Justo Molinero va arribar a Catalunya quan era jove en busca d'un futur millor del que tenia al seu poble, com molts altres catalans amb històries similars a la seva. Aquí va treballar de tot, i no només va trobar el futur que buscava sinó que a base de pencar més hores que el rellotge ha acabat creant un imperi mediàtic de ràdio, televisió, etc. de primer ordre. Avui en dia podem definir perfectament Molinero com un gran empresari català de la comunicació, i és precisament aquesta la mena de gent la que ajuda a tirar endavant el país.

Jo no el conec de res però no fa gaire li vaig enviar una felicitació personal per haver protagonitzat un enfrontament dialèctic amb Josep Cuní, cosa que molta gent no s’atreveix a fer. Trobareu la picabaralla verbal a partir del minut 2:10 d’aquest vídeo. L’incident es va produir amb motiu de la presentació d’un llibre de converses entre l’empresari Justo Molinero i el polític independentista Oriol Junqueras. Tot i que el llibre encara no l’he llegit ja puc avançar que m’agrada el fet que dos personatges tan diferents hagin decidit participar conjuntament en un llibre d’aquestes característiques, que diu molt del seu tarannà obert i respectuós amb les idees polítiques dels altres.

Molinero encara no és independentista. L’”encara” el poso jo de collita pròpia perquè intueixo que ell, i molta més gent com ell que, amb tota la legitimitat, no han deixat mai de fer l’aposta per l’entesa política entre Catalunya i Espanya, al final també se n’adonaran que tota paciència té un límit. Però, òbviament, no tinc la bola de vidre d’endevinar el futur i també podria ser que el meu vaticini no es complís. Només el temps ens donarà la resposta però, sigui quina sigui, mentrestant Molinero ajuda a tirar endavant el país tot i que, com tothom, de vegades també comet errors, com la seva lamentable intervenció de l'altre dia al final del programa ".CAT" de TV3. Però aquest ja seria un altre debat.