Internet no en té cap culpa

Il·lustració: The Telegraph

Equivocar-se de culpables i acusar-los públicament és l’esport preferit de molta gent. Veuen una cosa que no els agrada i de seguida es posen a buscar un culpable. D’un temps ençà s’ha posat de moda criticar internet. Fixeu-vos que ara hi ha molta gent que diu que moltes coses lletges són culpa d’internet. Quan aprofitant l’accident d’un avió que va sortir de Barcelona uns impresentables es dediquen a publicar bestieses sobre els catalans, i més que bestieses, i ara no entraré en detalls perquè tots sabem a què em refereixo, de seguida apareix algun expert a pontificar que la culpa és d’internet. No la culpa de l’accident, és clar, sinó la culpa de les reaccions malaltisses.

Entre aquests suposats experts hi ha de tot, també alguns periodistes que quan obren la boca de seguida te n’adones que necessiten amb urgència un aggiornamento professional. Però encara que no ho diuen obertament, el què més els molesta d’internet és una competència nova que no saben com gestionar. Criticar internet de manera generalitzada, com si internet fos el responsable de molts dels nostres mals, és més que un error, és la demostració que persones que aparentment s’haurien d’haver posat al dia es van quedar aturades al segle XX dels entranyables correu postal, telegrama, telèfon, tèlex i fax. I d’aquí no van passar.

L’error dels que critiquen internet és el mateix error dels que podrien criticar la tele, la ràdio o els diaris en general. Internet no és res més, però tampoc és res menys que un sistema que des de fa uns anys ens permet interconnectar-nos entre nosaltres amb molta facilitat, amb molta rapidesa i a un cost zero o molt reduït. Internet no és el producte, que és allò que podria ser criticable. Internet només és el mitjà, com abans s’utilitzaven el telègraf i el correu. Per internet hi passa de tot, com de tot hi ha al dial de la ràdio. I, òbviament, dels continguts internet no en té cap culpa.