.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimecres, 1 d’abril de 2015

Qui menteix?

Foto: diariovasco.com

“Tú ve poniendo más dinero que yo iré quitando lo de nación”. José Bono, ex gairebé tot a cal PSOE, ha tret un altre llibre polític, també amb clara vocació de supervendes, on s’inclou aquesta frase que, segons ell, és a dir, segons Bono, Mas va dir a Zapatero.

Bé, primer de tot haig d’admetre que quan suposadament es va pronunciar aquella frase jo, allà, no hi era. Per tant, m’haig de basar en el que diuen ara els seus protagonistes, és a dir, qui suposadament la va pronunciar, Artur Mas, qui suposadament la va escoltar, Zapatero, així com qui ara ens ho explica amb pretensions de veracitat en un llibre amb clara vocació de supervendes, Bono.

Comencem per Mas. Ha desmentit rotundament haver dit aquella frase. Jo me’l crec. Mas té defectes, com tothom, però diria que de mentides no en diu o, si més no, en diu moltes menys que la mitjana dels polítics. Menys que Zapatero, per descomptat.

Seguim per Zapatero. Segons Bono, l’expresident espanyol li ha confirmat per escrit haver escoltat aquella frase en boca de Mas. Zapatero té una biografia de mentider compulsiu tan llarga i acreditada com per poder posar en dubte, sense remordiments de cap mena, qualsevol afirmació que surti de la seva boca o de la seva ploma. Cal recordar, per exemple, quan durant els últims anys del seu mandat dia sí i dia també negava de manera compulsiva la crisi econòmica del nostre país. I així ens ha anat i així ens va. D’altra manera ens anirien les coses si s’hagués posat fil a l’agulla quan tocava. Més. Al Palau Sant Jordi de Barcelona Zapatero va dir davant de milers de persones que acceptaria l’estatut que sortís del Parlament. Després les coses van anar com van anar, amb el socialista Guerra com a cepillador mayor del reino de l’estatut democràticament sortit del Parlament. I no em vull allargar més amb altres episodis de mentides que el pitjor president de la democràcia ens ha deixat com a herència a les hemeroteques.

Acabem aquest repàs amb el missatger, Bono, un personatge ben peculiar de la política espanyola, un polític que ara és a cal PSOE però que podria estar igualment còmode a cal PP. Aquí només cal recordar una obvietat: Bono, allà, tampoc no hi era. Bono dóna per bo el testimoni de Zapatero perquè ja li va bé per els seus interessos, que passen per desacreditar el president Mas i tot el que Mas representa, que és molt més del què a Bono li agradaria. I a partir d’aquí, que cadascú tregui les seves conclusions. Jo ja les he tret.