.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dilluns, 30 de març de 2015

Per què no puc votar la CUP?

Tinc familiars que militen entusiàsticament a la CUP, i tinc també alguns amics i coneguts que se’n declaren votants convençuts. Pel què he vist fins ara puc dir que són bona gent, i no van pel món amb aquell doble llenguatge que és tan habitual entre els polítics tradicionals. Diria que el gruix de la gent de la CUP té molt bones intencions, i que pensa més en termes col·lectius i de país que en les seves millores i beneficis individuals. També he pogut comprovar, i n’estic agradablement sorprès, que a la CUP hi ha persones políticament molt vàlides i ben preparades. Però com que la condició humana és la que és, estic igualment convençut que a la CUP també hi ha trepes i els típics espavilats, aquells que sempre posen per davant els seus interessos personals i que tant abunden entre la gent que es dedica professionalment a la política. Cal dir també que la CUP és una organització que des del primer dia s’ha declarat clarament independentista, sense mitges tintes, i això és molt d’agrair. No tots els partits poden dir el mateix.

Però si són tan bona gent, si tot és tan positiu, per què no puc votar la CUP? Per uns quants motius, però només em centraré en dos. El primer i més important és que es declaren socialistes, i jo estic a les antípodes del socialisme. Alguns militants de la CUP manifesten obertament que pretenen implantar el comunisme. No puc evitar un sentiment d’angúnia quan escolto alabances del comunisme. Però anem a pams. De quin comunisme parlem? Del de la Xina, que avui en dia és un país capitalista com pocs i on el comunisme només te’l trobes en el nom i el logotip del partit únic? Del cubà, potser? Només cal haver visitat aquella illa per concloure que allò no funciona ni amb rodes, tampoc les teòriques grans icones de la revolució cubada, educació i sanitat. O tal vegada parlem del comunisme que hi havia a la URSS, i a l’Europa de l’Est en general, fins que a la caiguda del mur de Berlín aquells règims comunistes que semblaven tan sòlids es van desfer com terrossos de sucre en un cafè? O potser la referència és el paradís comunista de Corea del Nord? El paper ho aguanta tot, però per defensar les bondats del comunisme una de dues, o ets molt jove i encara no has tingut l’oportunitat de viatjar i veure món, i només et bases en grans teories polítiques, molt interessants sobre el paper però que fins ara ningú ha pogut demostrar que funcionin, o ets un fan convençut de l’economista Vicenç Navarro, el qual segueix predicant unes teories polítiques i econòmiques que mai han triomfat enlloc. Mai. Enlloc.

Un altre motiu que m’allunya de la CUP, per a mi igualment important tot i que altres potser el consideren un tema menor, és la via assembleària del seu funcionament intern. Seré molt clar, no crec en l’assemblearisme, ni a l’empresa ni a les institucions. Fins i tot m’atreviria a dir que l’assemblearisme portat a l’extrem pot estar renyint amb determinats principis bàsics de la democràcia, i sóc conscient que dient això potser no faré gaires amics. Però quan es tracta de decidir temes seriosos no sóc gens partidari de les votacions a mà alçada que tant agraden a determinats col·lectius. I és que el vot, perquè sigui realment lliure, necessàriament ha de ser secret, sense tuteles ni pressions ambientals de cap mena.

3 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Com a complement del meu article, a continuació us copio la resposta que he donat a un amic de la CUP que m'ha felicitat per l'article en aquests termes: "Només dues línies per felicitar-te pel darrer article del teu blog. La reflexió i la capacitat d'anàlisis sempre són benvingudes i desitjables. Des de la distància ideològica evident que ens separa la meva admiració cap a la teva capacitat argumental i la teva ploma. De veritat, molt ben escrit i argumentat."

Aquesta ha estat la meva resposta:

Ja pots suposar que agraeixo molt el teu comentari, especialment venint de qui ve. Parlo sovint de la CUP amb persones que hi simpatitzen, familiars meus inclosos. De vegades he pensat que si això de la CUP m’hagués agafat amb vint anys i, sobretot, abans d’haver vist el món amb els meus propis ulls, segurament m’hi hagués apuntat amb tota la il•lusió del món.

No he exagerat gens, a la CUP conec gent jove molt ben preparada, i sé que en alguns ajuntament fan molt bona feina. Però també t’haig de dir que en termes econòmics hi veig una dosi alta de desinformació. Sempre que en parlem i surt el tema dels països socialistes i comunistes els dic que jo jugo amb avantatge, perquè per la meva faceta professional he viscut moltes coses de les que no surten als diaris, i que no necessito que me les expliquin perquè les he vist, tocat i patit jo mateix.

Així, quan parlo de Cuba, la Xina, etc. sé del què parlo. No viatjo gaire per lleure però sí que ho he fet bastant per temes professionals. He tractat amb autoritats comunistes i he vist de tot, és a dir, les mateixes corrupteles del món diguem-ne lliure. Recordo, per exemple, que alts directius de l’empresa estatal soviètica del meu ram que en aquells anys quan tancaves un negoci sempre exigien un peatge personal, poc després de l’enfonsament del mur te’ls tornaves a trobar a les fires internacionals com a grans propietaris de les empreses estatals privatitzades, sovint sense haver pagat ni un ruble a l’estat. El dia que s’expliqui com es van fer aquelles privatitzacions n’hi haurà per llogar-hi cadires.

Clidice ha dit...

Tinc un gran respecte per la CUP, però, com tot, depèn de les persones que ho gestionen en cada cèl·lula. Sóc d'un partit assembleari i, per tant, puc defensar l'assemblea. Això sí, no s'hi va a una assemblea a pèl, ans el contrari, abans, has treballat els temes de diverses maneres, l'assemblea, al final, pot ser només la constatació pública dels compromisos previs als que s'ha arribat. Fins i tot pot resultar interessant veure com una assemblea, després de pensar que tot estaria dat i beneit, fa un gir inesperat. Però, en el fons, això és bo, perquè, afortunadament, ningú té la veritat absoluta.

Una altra cosa són els prejudicis dels quals parteixen i que provoquen situacions que poden dur a confusió als ciutadans. Recordo una moció de la PAH que va impulsar la CUP del poble per sancionar els bancs que tenien habitatges buits. Jo els vaig explicar que hi estava 100% d'acord, però que era un brindis al sol, a Terrassa, ciutat de la qual nosaltres només som un 10% només van dur a terme 5 expedients i cap va acabar en sanció. A part, que al nostre poble no teníem els funcionaris que s'exigeix per fer aquesta tasca. Vaig comentar que s'aprovaria una moció que no podíem dur a terme i que enganyaríem a la gent. Hores d'ara no s'ha pogut fer res i, evidentment, per la CUP, la culpa és meva, la regidora, i no pas d'haver fet creure a les persones que la realitat topava amb l'ideal. No em sap greu per mi, em sap greu per la gent que va sortir del ple creient que "algú" els "tornaria el pis". I això no està bé.

El rousseaunisme està molt bé avant la lettre, però quan et topes amb la realitat, que sol ser molt bèstia, tot queda en un discurs continu d'oposició. Per això no puc estar a la CUP, i perquè tampoc sóc comunista, és clar. Els anarquistes encaixem malament arreu ^^

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,

De vegades penso que jo també tinc una mica d’anarquista, encara que a primera vista pugui semblar una altra cosa... ;-)

Sobre la bona gent de la CUP, estic segur que algun dia sorgirà un dirigent (sí, ja sé que la CUP formalment no té dirigents, però ja ens entenem) que tindrà la valentia de dir a la seva clientela que perquè "algú" els "torni el pis" que no poden pagar, hi haurà d’haver algú altre que el pagui, és a dir, que el dret a la vivenda de propietat no està escrit enlloc. A Alemanya, per exemple, la majoria de la gent viu de lloguer. I tan contents!

Des de la discrepància ideològica que en alguns temes ens diferencia, i des de la coincidència en molts d’altres, et desitjo que aquest “break” que alguns anomenen Setmana Santa i altres, més sostenibles, integradors i “happy flowers”, Festes de Primavera, meditis que d’aquí a poques setmanes, des d’aquella poltrona que intueixo que et tocarà ocupar, t’hauràs de mirar les coses des d’una altra perspectiva ;-)