.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dijous, 26 de març de 2015

Eleccions andaluses, els guanyadors

Els dos grans partits polítics espanyols que són també, encara, els dos grans partits d’Andalusia, asseguren que Podemos ha estat un dels perdedors de les eleccions andaluses. Ho argumenten comparant els quinze diputats obtinguts pel partit de Pablo Iglesias amb algunes enquestes que els auguraven uns millors resultats. Aquest és, però, un argument-trampa dels que es neguen a acceptar que el bipartidisme que ha funcionat durant tres décades i mitja s’acaba. Alguns encara no són conscients que a partir d’ara hi hauran més forces polítiques a repartir-se el pastís de la governabilitat. Però es miri com es miri, treure quinze diputats partint de cero i fer-ho mitjançant un partit que amb prou feines té un any de vida és, al meu entendre, una victòria indiscutible. No és un resultat que els permeti governar, si més no de moment, però tenint en compte que el partit guanyador de les eleccions no disposa de majoria absoluta, no s’ha d’excloure res. Ara Podemos haurà de demostrar que sap gestionar amb intel·ligència l’èxit obtingut.

L’altre guanyador de les eleccions andaluses és Ciudadanos. En contraposició amb el cas anterior aquest és un partit amb més antiguitat i experiència política, però té el gran handicap d’haver nascut a Catalunya i de tenir un líder català que, a més a més, no es diu Alberto sinó Albert. I parlo de handicap, és a dir, d’un clar desavantatge, perquè no és pas cap secret que a Espanya tot el que vingui de Catalunya no està precisament ben vist. I això que Ciudadanos no dissimula gens la seva vocació de partit nacionalista espanyol, sense ambigüitats, un partit que proclama el seu espanyolisme matí, tarda i nit. Però es veu que amb això no n’hi ha prou. En el partit de Rivera molts espanyols només hi segueixen veient un partit català. Per això tenen tant mèrit els nou diputats que han obtingut. Potser tampoc governaran, això encara està per veure, però per poc que ho sàpiguen gestionar tenen unes expectatives futures prometedores.

Finalment ens queda el PSOE, el clar guanyador de les eleccions andaluses. Això sí, no ha millorat la seva representació parlamentària, manté els mateixos 47 diputats que ja tenia. Però considerant els molts casos de corrupció en els que dirigents d’aquest partit estan directament involucrats, el mèrit de la seva victòria és inqüestionable. Tema apart són, si se’ls han fet, els plantejaments morals dels seus votants per tornar a donar un massiu suport electoral a la corrupció institucionalitzada que a Andalusia destil·la aquesta formació política, però això ho haurem de deixar per un altre dia.