.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dijous, 19 de març de 2015

No s’hi val a jugar amb la democràcia

Foto: ara.cat

Abans d’ahir es va fer pública la sentència del Tribunal Supremo espanyol que ha condemnat, al meu entendre molt merescudament, alguns dels assetjadors que van participar en un episodi lamentable ocorregut fa gairebé quatre anys, uns fets democràticament del tot reprovables i socialment injustificables. Així, és una excusa molt pobra pretendre justificar aquell setge per l’oposició popular a les retallades, perquè els diputats que també s’hi oposaven i que anaven a votar-hi en contra en van patir igualment les conseqüències.

Aquells fets tan greus van impedir la lliure circulació dels nostres representants polítics, elegits democràticament a les urnes, així com el normal funcionament del Parlament, seu de la sobirania popular. Trigarà a esborrar-se aquell assetjament que van patir els diputats, amb agressions físiques, insults, vexacions, ruixades i escopinades per part d’uns fatxendes impresentables. Allò va ser una situació més pròpia de la dictadura cubana, on episodis similars passen sovint, que d’una democràcia consolidada.

Cal recordar que els ara condemnats abans havien estat absolts per l’Audiencia Nacional espanyola, és a dir, l’hereu del temut Tribunal de Orden Público (TOP) de la dictadura franquista. I com que allà els van absoldre, tant als acusats i com als seus advocats aquell tribunal ja els va semblar bé. Vull deixar clar, però, que em limito a comentar i aplaudir la condemna i no la pena de presó que se’n deriva, que això ja serien figues d’un altre paner. Com que no sóc jurista aquesta tasca més tècnica la deixo pels experts.

Al meu entendre, la notícia no és la lògica condemna que s’ha produït ara sinó aquella absolució que no va entendre ningú. I lo més insòlit de tot és que alguns diputats que van patir directament les ires dels assetjadors (p.ex., Ernest Maragall), avui encara intenten fer veure que allò no va ser res més que la bretolada simpàtica d’uns indignats. Doncs no, per a un demòcrata convençut allò va ser un episodi molt més greu del que alguns ens volen fer creure. Esperem que no es repeteixi mai més.

2 comentaris:

Oliva ha dit...

TE IMAGINES AQUEST "SIMPATICS"BRETOLS,MANAN?..M'ASPERVERA L'IDEA DE QUE ELS "INDIGNATS"DE CAN VIES,O SIMILARS ES FAGIN AMB EL NOSTRE AJUNTAMENT.

Miquel Saumell ha dit...

Oliva,
Francament, no m'ho imagino.