Un país que no m’agrada

L’equip de Sálvame

Dissortadament tenim el país que tenim, i mentre no siguem capaços de canviar-lo es poc realista no reconèixer-ho i no acceptar la realitat que ens envolta. Sálvame, un programa espanyol de televisió que s’emet a les tardes per Telecinco, és tan nefast en els seus continguts com reexides són les seves audiències, tant a Espanya com a Catalunya. És trist haver-ho de reconèixer però aquest és el nivell del nostre país.

Intueixo que si Jorge Javier Vázquez, un català molt llest que presenta el programa, a les pròximes eleccions promogués entre els seus seguidors una candidatura encapçalada per Belen Esteban i amb la resta dels col·laboradors de Sálvame formant part de la llista, tindrien moltes possibilitats de ser els grans guanyadors de les eleccions. Tal diuen que és el seu gran poder de convocatòria.

Els polítics això ho saben, i mai es fiquen amb aquest programa ni amb el seu presentador. Saben que no els convé. Alguns fins i tot van una mica més enllà. Així, per exemple, el líder actual del PSOE, Pedro Sánchez, poc després de prendre possessió del seu càrrec va trucar en directe al programa i es va prestar a fer el ridícul davant de tothom. Tot per l’audiència, aquest és el nivell dels nostres polítics.

Per més que algú de cal PSOE pugui pensar que el senyor Vázquez sigui també un important precursor del vot de les classes populars, estic segur que si el fundador d’aquest partit, Pablo Iglesies, aixequés el cap, es tornaria a tancar a la tomba de la vergonya que tindria en veure les pallassades el seu successor. Si al PSOE tan malament ho veuen, tant per tant que presentin a Vázquez com a cap de llista. L’èxit el tindrien garantit.