Un vot portuguès

Portugal és un país una mica més pobre que Espanya i bastant més pobre que Catalunya. La pobresa i/o la riquesa d’un país, però, no necessàriament porten aparellades determinades virtuts o defectes dels seus ciutadans. Dit en altres paraules, el fet de ser pobre no és necessàriament una virtut, de la mateixa manera que el fet de ser ric no és necessàriament una cosa lletja. Es pot ser pobre i dolent, i es pot ser ric i bo. Segurament tots coneixem persones dels dos tipus, com també coneixem pobres molt bons i rics molt dolents. Per tot hi ha de tot.

L’anunci reproduït a dalt, tret d’un diari portuguès, no me l’imagino publicat en un diari de la resta -més rica o, vi voleu, menys pobra- de la Península Ibèrica. Mitjançant aquest anunci el ciutadà Rogério Guimarães, de Caldas da Rainha, va decidir demanar disculpes públiques a tots els demòcrates del seu país per haver contribuït amb el seu vot a l’elecció d’un govern que, al seu entendre, no ha fet les coses bé. La responsabilitat política dels ciutadans comprèn també, si és el cas, el reconeixement autocrític d’haver votat equivocadament, tot i que potser no cal arribar a l’extrem de posar un anunci al diari.

El Sr. Guimarães s’ha gastat uns calerons per posar públicament en evidència, d’una manera al meu entendre força original, el govern de Portugal. Se suposa, però, que el seu anunci també va dirigit als seus conciutadans, amb el desig implícit que no caiguin en l’error d’emetre, com ell admet que va fer, un vot equivocat. Diuen que el govern portuguès ha mentit als seus ciutadans i, naturalment, un govern així no es mereix la reelecció. Però si no ens agrada el nostre govern, si constatem que ens ha mentit, com que ara estem en plena crisi no cal que publiquem un anunci a La Vanguardia proclamant-ho als quatre vents. Cal, això sí, no tornar a votar els polítics que ens han enredat. Dissortadament no cal anar a Portugal per trobar polítics mentiders. Aquí també en tenim uns quants.