Votacions i votacions

Ahir es va votar sobre la proposta de creació d’una nova comarca catalana, el Moianès, però com que els resultats de la votació no són vinculants no cal perdre-hi massa el temps. Alguns dirigents polítics van dir que tindrien en compte els resultats de la votació, però tots convindrem que l’expressió tenir en compte és massa ambigua i, sobretot, no té regles clares. El fet és que lo d’ahir més que una votació amb cara i ulls s’assemblava a una simple enquesta. Convindrem que no és ben bé el mateix. Sempre he sigut molt repatani a contestar enquestes i entenc, per tant, que hi hagués gent d’aquells pobles que ahir es quedés a casa.

Els francesos ahir també van anar a votar. Era la primera volta de les eleccions departamentals. A França, de departaments n’hi ha un centenar i, salvant totes les distàncies, vindrien a ser com les nostres comarques, és a dir, amb poques atribucions polítiques. Recordem que França és un dels països menys descentralitzats d’Europa. Però, guanyi qui guanyi i siguin quins siguin els resultats, caldrà veure quina política de pactes s’acaba imposant de cara a la segona volta, que és la definitiva. Poca broma, el FN fa temps que aspira a ser el primer partit de l’hexàgon del nord dels Pirineus. La segona volta es presenta, per tant, molt interessant.

Ahir també van votar els andalusos, i la meva sorpresa és la quantitat de vots que han obtingut els partits corruptes, que són tots els que fins ara tenien representació al parlament andalús. Uns (PSOE i IU), des del govern regional. Els altres (PP) des del govern de l’estat. Són tres partits emmerdats de corrupció fins al capdamunt, i com que tots tenim memòria no cal entrar en detalls. Ara, sense cap partit que tingui la majoria absoluta de diputats, caldrà veure com pacten. Però, pactin com pactin, uns i altres s’hauran d’empassar una sèrie de principis que han anat repetint durant la campanya, com si aquests fossin del tot inamovibles. Avui deixaran de ser-ho. La política és això.