No hem de caure en la trampa que, potser sense haver-hi rumiat gaire, alguns ens estan preparant, segurament sense ser-ne conscients. Així, les eleccions de diumenge que ve s’han d’agafar en clau exclusivament local. Diumenge només es decidirà quines persones governaran els nostres municipis durant els propers quatre anys. Són unes eleccions molt importants perquè es decideixen els governants que tenen més proximitat amb el ciutadà, és a dir, els regidors i, de retruc, els alcaldes. Són les persones que et trobes sovint per carrer, les que t’han d’arreglar la vorera, canviar la làmpada fosa del fanal que tens al davant de casa, decidir quins dies s’escombrarà el carrer i a quina hora et passaran a recollir les escombraries. La candidata de la foto, per exemple, que per les sigles no cal dir que és independentista, sap que diumenge no es decidirà el futur de Catalunya sinó només qui governarà Esparreguera.
Fer una lectura que vagi més enllà de l’àmbit estrictament municipal, fer una lectura en clau de país, o en clau sobiranista, al meu entendre és un error. Però encara aniré una mica més enllà. Si en clau de país no acabés sortint allò que alguns voldrien que sortís, més d’un s’haurà de menjar amb patates la seva pretensió de fer-ne una lectura en clau més àmplia que la municipal. A partir de diumenge al vespre ho veurem. Ara bé, dit això dic també que si el còmput en clau de país no sortís favorable al sobiranisme, els primers que s’apuntarien a fer-ne una lectura en clau dependentista o unionista serien els contraris a la independència. Personalment espero que no passi, però també tindria la seva gràcia veure els dirigents dels partits espanyolistes fent la lectura en clau de país que ara mateix són els primers en reivindicar que no s’ha de fer.
Fer una lectura que vagi més enllà de l’àmbit estrictament municipal, fer una lectura en clau de país, o en clau sobiranista, al meu entendre és un error. Però encara aniré una mica més enllà. Si en clau de país no acabés sortint allò que alguns voldrien que sortís, més d’un s’haurà de menjar amb patates la seva pretensió de fer-ne una lectura en clau més àmplia que la municipal. A partir de diumenge al vespre ho veurem. Ara bé, dit això dic també que si el còmput en clau de país no sortís favorable al sobiranisme, els primers que s’apuntarien a fer-ne una lectura en clau dependentista o unionista serien els contraris a la independència. Personalment espero que no passi, però també tindria la seva gràcia veure els dirigents dels partits espanyolistes fent la lectura en clau de país que ara mateix són els primers en reivindicar que no s’ha de fer.
2 comentaris:
Afortunadament, i ho dic per moltes companyes i companys, hi ha ocasions en què poden anar de la mà la bona gestió municipal i el país. No oblidem tampoc, que en cas de suspensió de l'Autonomia, les úniques autoritats que quedarien serien els alcaldes i les de les forces ocupants. Un alcalde sembla poca cosa, si no és el de Barcelona, o Lleida ... però no oblidem mai que és, probablement, el més legítim representant públic. Ni que sigui, només, per la proximitat amb el votant i per estar en primera línia de foc. Això sí, en els pobles de bo de bo, no a Capital City ^^
(A vegades penso que no hauríem de permetre'ns polítics de govern que no haguessin passat pel municipalisme)
Clidice,
Gràcies, i molt d'acord amb la teva última frase.
Sobre lo altre, si us plau, no cridis el mal temps amb expressions tan guerreres com "les forces ocupants" i la "línia de foc". No em vull imaginar a la poli municipal d'un poble fent front a una divisió cuirassada de l'exercit ocupant ;-)
Publica un comentari a l'entrada