.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dilluns, 15 de juny de 2015

Aplaudiments poc rumiats

En moments polítics d’alta intensitat demagògica com els que estem vivint aquests dies crida l’atenció el compromís d’abaixar-se el sou per part d’alguns candidats a ocupar càrrecs públics. “Si accedeixo al càrrec cobraré 2.200 euros al mes per 14 pagues, tres vegades menys que el meu antecessor a l’alcaldia”, va assegurar la candidata. Cal dir, d’entrada, que en aquests casos gairebé mai es fa referència a si estan parlant del sou brut, que és el que hauria de ser per tal que el ciutadà pugui valorar l’estalvi real que comportaria la mesura, o al sou net, que normalment és el que tenen al cap quan fan aquesta mena de promeses, ja que, lògicament, el sou net és bastant més baix que el brut.

I tot i que sense referir-s’hi obertament, amb el compromís electoral d’abaixar-se el sou s’hi pot entreveure també un clar retret al seu antecessor, de qui es dóna a entendre que “cobra massa”. L’acusació de “cobrar massa” sense valorar les responsabilitats i característiques específiques del càrrec resulta tan fàcil i demagògica com poc rigorosa. Però hi han persones que escolten aquestes promeses i no són capaces de mirar una mica més enllà de la punta del seu nas. Pensen “que bé, quina humilitat aquesta senyora, es conforma amb un sou normalet, i tot això que ens estalviarem els ciutadans”. I aquesta gent que rumia poc aplaudeix, convençuda, el gest populista de la candidata. Les coses, però, no sempre són com poden semblar a primera vista.

La realitat és tossuda, i tota vegada que la nova alcaldessa de Barcelona no controla la majoria absoluta del consistori, es va fer evident que, degut a la manca de suport d’altres forces polítiques, la mesura de reducció de sous no es podrà aprovar. Però llavors Colau va intentar arreglar-ho dient que, si oficialment no es podia reduir el sou, faria una donació de l’excedent salarial a una ONG, confonent el concepte sou amb les despeses particulars que fas després d’haver-lo cobrat. A veure, com es gasti els seus diners un alcalde no ens hauria d’interessar. El què interessa al ciutadà és saber el cost real de mantenir l’alcalde. Doncs bé, tot indica que el sou de Colau serà el mateix que cobrava Trias i, per tant, d’estalvi pel ciutadà, cap ni un. Conclusió: seria recomanable evitar caure en aquesta mena de demagògies, com potser també ho seria rumiar una mica abans d’aplaudir.

1 comentari:

Oliva ha dit...

I TAN QUE SERA EL MATEIX¡¡¡,PERO CONSIDERAN,QUE AQUESTA SRA.A PART DE DEMAGOGIA,NO AN SAP UN BORRALL D'ADMINISTRACIO PUBLICA,I QUE NO T'EMPATX EN CONSIDERRAR,QUE LO QUE NO ES CONSEGUEXI A ELS PLENS,ES GUANYARA EL CARRER,2200,EUROS ENCARA ES MASSA.