.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dilluns, 8 de juny de 2015

Si jo fos d’Unió

Foto: El Periódico

Hi ha qui defineix Unió com el soci de Convergència a la federació CiU, i ens ho pinten com si CiU fos una empresa normal amb dos socis normals. A mi, però, no m’agrada utilitzar eufemismes que només serveixen per despistar el personal. Així, quan dic Unió m’estic referint al negoci d’en Duran. Negoci en el sentit més ampli de la paraula. Després de més de tres dècades de lideratge unipersonal ininterromput, aparentment sense fissures, se’m fa molt difícil d’imaginar una Unió sense Duran, i ja no diguem sense la crossa imprescindible de Convergència. Però la força real d’aquest partit només es podrà avaluar el dia que Unió i Convergència es presentin per separat a unes eleccions. Les últimes eleccions europees, amb poca incidència en la política local, haguessin estat una bona oportunitat per fer l’experiment, però no es va voler aprofitar.

Espadaler ens va voler fer creure que la pregunta que es perpetrarà a la militància d’Unió l’havia redactat ell. Què més voldria el conseller que ser capaç de parir un monument a l’ambigüitat com aquest! Aquesta extravagància fosca i rebuscada que el politburó d’Unió sotmetrà a la seva soferta militància només pot ser obra d’en Duran, com gairebé tot el que passa a Unió. I tot i que prèviament Espadaler també ens havia assegurat que la pregunta seria concisa i clara, finalment han presentat un xurro que no s’entén ni fent un gran esforç de comprensió, i poc assegurar que l’he fet.

Encara que de motius per a la discrepància segur que els en sobren, l’oposició interna a Duran es manté en silenci. Això sí, per cobrir l’expedient de la diversitat de tant en tant es produeix un esternut sorollós. Com l’esternut de Castellà (a la foto, amb Duran) de l’altre dia quan va dir que ell votaria no a la pregunta. Però algú sap què comporta votar no? O votar sí? Duran sí que ho sap: no comporta res. Ni aquesta pregunta ni la resposta guanyadora tindran cap utilitat per resoldre un problema real que els catalans tenim sobre la taula: el futur de Catalunya. Com s’interpretarà la resposta guanyadora de la militància d’Unió? És molt senzill, s’interpretarà com la vulgui interpretar Duran. Però, amb independència de quina sigui la resposta, el que és segur és que Duran no l’interpretarà mai en clau de voluntat independentista.

Si jo fos militant d’Unió avui mateix em donaria de baixa del partit. I és que tota paciència té un límit, fins i tot té un límit la paciència dels soferts militants d’Unió. Duran només vol guanyar temps, i si ens fixem en els seus interessos personals no va pas desencaminat; fins ara li ha sortit la mar de bé. Però aquesta vegada hi ha un factor que Duran sembla ignorar, i és que els partidaris de deixar enrere l’actual dependència d’Espanya votaran a favor de la independència de Catalunya, siguin quines siguin les orientacions del seu líder. I això serà així al marge de la consulta, que passarà a la història com un episodi surrealista que només té com a objectiu seguir marejant la perdiu del dependentisme. I que no se’m mal interpreti, no li nego a Duran el dret legítim a defensar el seu hortet, però espero que també s'admeti el meu dret a explicar-ho.

6 comentaris:

Galderich ha dit...

És el darrer estirabot d'en Dura. Ni els de Polònia en els seus pitjors moments d'inspiració sota els efectes etíl·lics haguessin imaginat mai una pregunta com aquesta.

Jo quan ho vaig veure vaig comprovar que realment era d'una font seriosa i no del Be Negre o el Mundotoday.

Impresentable una vegada més. Sembla que se'n foti de tothom, fins i tot dels seus súbdits-militants...

Miquel Saumell ha dit...

Galderich,
Que aquesta colla d'impresentables se'n fotin de tothom encara ho puc entendre (dissortadament no és pas l'únic partit que ho fa), però que subestimin d'aquesta manera la seva pacient militància no m'ho hagués imaginat mai. Conclusió: en política cada dia s'aprenen coses. I les que veurem!

Clidice ha dit...

Ves que no sigui que pel seu poder econòmic que pot pagar titular no estiguem donant més importància de la que té aquest partit. Ara com ara, en un país normal, serien ben residuals i no els veuríem per la premsa. Però, ai las!, tenen quartos i influència. I la premsa té tantes necessitats!

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Si serien residuals, que segur que ho serien, i en quin percentatge, només ho sabrem el dia que uns i altres s'atreveixin a presentar-se per separat.

Oliva ha dit...

SI,SI,TOT LO QUE VULGUIS I MES. LO MES INCREIBLE,ES QUE TENIN COM TE UN ALTRE "CHIRINGUITO",PREPARAT I MOLT BEN PEIXAT PER CERT,ENCARA PERSISTEIXI EN LA SEVA DERIA. ESCLAR QUE QUAN A UN LI VAN CANTAN "DURAN ES UNIO,UNIO ES DURAN",UN S'ENCEGA...LLASTIMA DE PARTIT.

Miquel Saumell ha dit...

Oliva,
El temps sempre acaba posant les persones al lloc que els correspon, i aquest cas no serà pas una excepció ;-)