.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimecres, 10 de juny de 2015

La legítima representació de les minories

Aquests dies assistim a les dificultats que experimenten molts ajuntaments i parlaments autonòmics espanyols per conformar majories més o menys estables que permetin la governabilitat. Comencen a aparèixer dirigents polítics i caps de llista “perjudicats” demanant que de cara al futur es consideri la possibilitat d’establir eleccions a dues voltes. Com que estic radicalment en contra d’aquest sistema, a continuació intentaré explicar en quins motius em baso.

Sóc partidari de la màxima representativitat del ciutadà a les institucions polítiques, ajuntaments i parlaments. Això vol dir que sóc contrari al sistema electoral de dues voltes, on a la segona volta només hi participen els dos partits que en la primera han obtingut més vots, quedant eliminades la resta d’opcions polítiques. És evident que la governabilitat és faria més fàcil, però aquesta facilitat aniria en detriment de la legítima representativitat política de molts ciutadans que, al meu entendre, hauria de ser absolutament prioritària.

El fet és que, amb el sistema de dues voltes, la primera opció de vot d’un percentatge molt important d’electors es queda sense representació política a les institucions, ja que a la segona volta obligues aquests votants a triar entre els dos partits que la disputaran, prescindint del vot pel que han optat a la primera volta. Podríem dir que la primera volta electoral és la del vot que realment desitges, mentre que la segona seria el mal menor entre dos partits que no t’acaben de fer el pes.

Estic en contra també de la norma que exigeix obtenir una mínima representació en vots —per exemple, el cinc per cent— per poder accedir a ser regidor o diputat. Si un partit es presenta a les eleccions d’un parlament de, posem per cas, 150 escons, i obté un dos per cent del vots, per què li hem de negar la quota dels tres diputats que li tocarien? Seguint amb el mateix exemple, per què hem de negar al dos per cent dels electors estar degudament representats pels diputats que matemàticament els correspondrien?

Argumentar que si a les institucions hi han menys partits representats la governabilitat esdevé més fàcil, sense deixar de ser cert no justifica el cost de la manca de representativitat de molts ciutadans, els quals es queden políticament orfes a les institucions. Exagerant la pràctica de dificultar l’accés dels "partits petits" a les institucions polítiques arribaríem al sistema de partit únic, amb una representativitat baixa i una governabilitat màxima. A més d’un segur que li agradaria, no és cap secret que la democràcia no és del gust de tothom.

No faig cap referència als consells comarcals i les diputacions perquè no són organismes d’elecció directa pels ciutadans. Per altra banda, els lectors habituals d’aquest blog ja saben que, si per mi fos, aquestes són institucions absolutament prescindibles, i es podrien eliminar avui mateix mitjançant la cessió de les seves actuals competències als ajuntaments i a la Generalitat.

4 comentaris:

Francesc Nualart ha dit...

Molt d'acord amb el teu article, Miquel. Només una reflexió: Quan es fa segona volta és quan s'escull directament a una persona, per exemple el president de França, perquè no pots escollir 1/4 de president gaullista, 2/5 socialista, 1/8 comunista, etc. En la resta d'eleccions van per sistema proporcional, cosa que ha propiciat diversos cops la cohabitació entre el president d'una tendència i el primer ministre, escollit per l'Assemblea, de la contrària.

Miquel Saumell ha dit...

Francesc,
Gràcies, de fet parlem del mateix.
S'han de diferenciar els països on els càrrecs representatius s'escullen per votació popular directa (l'exemple de França que dius) dels que s'escullen per votació indirecta.
Aquest és el cas d'Espanya, on ni el cap d'estat (per raons obvies), ni el primer ministre ni els alcaldes els escollim els ciutadans. Però fins i tot en els casos d'elecció indirecta (el primer ministre i els alcaldes espanyols), no és el mateix que que els esculli un parlament o un consistori totalment representatius dels resultats electorals que uns altres on, per accedir-hi, has de passar el peatge previ d'un determinat percentatge mínim de vots.
És per això que defenso la proporcionalitat plena, o el que més s'hi acosti, i és per això també que estic en contra de "primar" els guanyadors com passa a casa nostra. Un exemple: Rajoy disposa de majoria absoluta de diputats amb "només" un 43 per cent de suport popular a les urnes.
Dit això, de sistema perfecte no n'hi ha cap, tots coixegen per una banda o per l'altra.

Clidice ha dit...

El que s'observa, i no pas d'ara, és que cal corregir el sistema electoral que tenim. Però ningú mentre mana vol posar-li el cascavell al gat. Per què serà?

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Perquè, al capdavall, la majoria dels polítics no deixen de ser humans amb totes les seves virtuts i totes les seves misèries i, amb molt poques excepcions, no actuen pensant en deixar les coses més arreglades en clau de futur sinó pensant en el benefici propi del present més immediat, que no acostuma a anar massa més enllà de les pròximes eleccions ;-)