(L’article original en versió paper es va publicar el 29 de maig de 2015 a la pàg. 7 del núm. 1.706 de La Veu de l'Anoia)
Segur que més d’una vegada heu sentit aquestes preguntes: Quina credibilitat té la premsa digital? Quina credibilitat té Twitter? Quina credibilitat tenen les xarxes socials? I podríem continuar així fins a arribar a la pregunta que les englobaria totes: quina credibilitat té Internet? Tot això sense perdre de vista que l’objectiu de molts que fan aquesta mena de preguntes, un objectiu no sempre confessat, és intentar desacreditar l’objecte de la pregunta, és a dir, la premsa digital, Twitter i altres xarxes socials en suport digital. Hi ha qui es dedica a desacreditar tot el que faci olor mínimament d’Internet, però vull pensar que ho fan més per ignorància que per mala fe.
Estic pensant en un perfil de persones que fan aquesta mena de preguntes que se suposa que haurien d’estar al dia, com ara antropòlegs, periodistes, politòlegs, sociòlegs, etc. I no s’ho pregunten només privadament sinó que gosen preguntar-ho en públic, i encara millor si tenen un micròfon mediàtic al davant. Acostumen a utilitzar aquell to prepotent de suficiència de qui es pensa que ja ho sap tot, i no s’adonen que fent aquestes preguntes no fan altra cosa que deixar en evidència la seva ignorància. S’han quedat aturats al segle XX i no han evolucionat, però no en són conscients.
Tampoc pretenc generalitzar. Aquesta mena de plantejaments són més habituals en persones que ja han superat una certa edat, i que no han volgut o no han pogut posar-se al dia. Són persones que encara es resisteixen a acceptar que Internet va arribar per quedar-se, i que a partir de la seva implantació el món ha canviat. Més greu és que massa sovint també hem de sentir aquesta mena de preguntes per boca de responsables de mitjans d’informació, i avui faré bondat i no posaré cap exemple proper que ara mateix potser alguns tenim al cap.
Desmuntar aquesta mena de plantejaments és tan senzill com fer-se les mateixes preguntes però referides als mitjans de comunicació diguem-ne tradicionals: els diaris de paper, la televisió, la ràdio, etc. En aquests casos, quina seria la resposta correcta? La resposta correcta seria “depèn”. Convindrem que a la premsa de paper, la tele, la ràdio, etc., hi ha de tot, és a dir, escombraries i continguts de qualitat, tot barrejat. Doncs a Internet passa més o menys el mateix, hi ha de tot. Només es tracta de saber triar i separar el gra de la palla. Exactament igual que quan abans anàvem al quiosc de diaris —encara en queda algun d’obert!— i havíem de triar quin diari o revista compràvem.
Segur que més d’una vegada heu sentit aquestes preguntes: Quina credibilitat té la premsa digital? Quina credibilitat té Twitter? Quina credibilitat tenen les xarxes socials? I podríem continuar així fins a arribar a la pregunta que les englobaria totes: quina credibilitat té Internet? Tot això sense perdre de vista que l’objectiu de molts que fan aquesta mena de preguntes, un objectiu no sempre confessat, és intentar desacreditar l’objecte de la pregunta, és a dir, la premsa digital, Twitter i altres xarxes socials en suport digital. Hi ha qui es dedica a desacreditar tot el que faci olor mínimament d’Internet, però vull pensar que ho fan més per ignorància que per mala fe.
Estic pensant en un perfil de persones que fan aquesta mena de preguntes que se suposa que haurien d’estar al dia, com ara antropòlegs, periodistes, politòlegs, sociòlegs, etc. I no s’ho pregunten només privadament sinó que gosen preguntar-ho en públic, i encara millor si tenen un micròfon mediàtic al davant. Acostumen a utilitzar aquell to prepotent de suficiència de qui es pensa que ja ho sap tot, i no s’adonen que fent aquestes preguntes no fan altra cosa que deixar en evidència la seva ignorància. S’han quedat aturats al segle XX i no han evolucionat, però no en són conscients.
Tampoc pretenc generalitzar. Aquesta mena de plantejaments són més habituals en persones que ja han superat una certa edat, i que no han volgut o no han pogut posar-se al dia. Són persones que encara es resisteixen a acceptar que Internet va arribar per quedar-se, i que a partir de la seva implantació el món ha canviat. Més greu és que massa sovint també hem de sentir aquesta mena de preguntes per boca de responsables de mitjans d’informació, i avui faré bondat i no posaré cap exemple proper que ara mateix potser alguns tenim al cap.
Desmuntar aquesta mena de plantejaments és tan senzill com fer-se les mateixes preguntes però referides als mitjans de comunicació diguem-ne tradicionals: els diaris de paper, la televisió, la ràdio, etc. En aquests casos, quina seria la resposta correcta? La resposta correcta seria “depèn”. Convindrem que a la premsa de paper, la tele, la ràdio, etc., hi ha de tot, és a dir, escombraries i continguts de qualitat, tot barrejat. Doncs a Internet passa més o menys el mateix, hi ha de tot. Només es tracta de saber triar i separar el gra de la palla. Exactament igual que quan abans anàvem al quiosc de diaris —encara en queda algun d’obert!— i havíem de triar quin diari o revista compràvem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada