.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 1 de desembre del 2015

La Grossa de Cap d’Any

A Catalunya aviat hi haurà el sorteig de la Grossa de Cap d’Any, i des de l’administració pública ens asseguren que els beneficis generats per la loteria es destinen a finalitats socials. Com a exemple d’aquestes finalitats se m’acut la de potenciar la unitat contra la ludopatia de l’Hospital de Bellvitge. D’entrada crida l’atenció que el joc es promocioni des de l’administració pública, sent els governants plenament conscients dels seus efectes nocius sobre la població. Els mateixos governants que promocionen el joc es veuen obligats a destinar importants recursos públics per pal·liar els seus efectes negatius sobre la salut de la població. Amb més concreció, el Departament de Salut de la Generalitat ha de destinar quantitats importants dels diners que ens administra —recordem que aquests diners són nostres— per combatre la ludopatia que la mateixa institució promociona des d’un altre departament. Tot plegat sembla força contradictori. Algú dirà que és una tradició d’anys que s’ha de respectar, o que en altres països aquestes coses també passen, o que els impostos que se’n deriven benvinguts siguin. Bé, són arguments tan febles que fan més aviat vergonya. Posats a fer, l’argument econòmic el podríem també aplicar a altres activitats socialment molt més mal vistes encara, com el foment del consum del tabac i altres drogues, la prostitució, etc., i no es fa. Vull aclarir que no proposo abolir la venda de loteria, però trobaria menys antiestètic que del joc se n’ocupés la iniciativa privada —pagant els impostos que corresponguin— i no es promocionés des de l’administració pública com passa ara.

6 comentaris:

Unknown ha dit...

Es va prohibir fumar a infinitat dem llocs de fet quasi tots menys el carrer i el tabac ens el venia el mateix estat que ens castigava...això ve a ser el mateix amb l'agreujant terrible de que, cobrant o no, l'anunci el fa en Punset. És fantàaastic.

Miquel Saumell ha dit...

Gloria,
A mi l'anunci del pare de la Carolina és el que em genera més rebuig. S'ha de caure molt baix, encara que ho hagi fet de franc, que no ho sé.

Anònim ha dit...

Doncs mira, a mi em sembla la mar de bé la Grossa Catalana. I el concepte de la loteria organitzada per l'Estat en general també.

No crec que sigui comparable al tabac (que sense cap mena de dubte és nociu), sinó que administrada amb mesura, i sota el sentit comú de cadascú, genera il·lusions, "fa festa", i té efectes colaterals positius com recaptació extra. No sé, dir que incentiva ludòpates ho trobo molt agosarat. Tant com dir que vendre Nocilla s'hauria de prohibir perquè provoca bulímia.
Una altra discussió més llarga seria si creiem o no que l'Estat ha d'administrar el sentit comú (que sovint veig que és el menys comú dels sentits), o bé deixar que flueixi, i cadascú sigui responsable dels seus actes.

A mi em fa gràcia comprar un parell de números catalans. Encara em faria més gràcia si em toqués, (i amb la família dediquem alguna estona a somiar quina casa ens compraríem). I què, si somiar és bonic, i és gratis.

Ara, el Punset... no quadra ni cobrant ni gratis :(

Rosa(lita)

Miquel Saumell ha dit...

Rosa(lita),
Gràcies. Que el joc genera ludopatia està completament demostrat, i que de tots els jocs la loteria és potser el que en genera menys també t'ho accepto. Reconec que l'argument està una mica agafat amb pinces, però la tesi que defenso és que l'administració pública no és la més indicada per promoure aquestes coses, ja que la recaptació la tindria igualment garantida mitjançant els impostos corresponents si se n'ocupés una empresa privada.
Dit això, que somiar és bonic i resulta gratis t'ho compro ara mateix.

Anònim ha dit...

Mmmmmm, entenc el que dius, però no em convenç.

Que l'Administració impulsi casinos està a l'altra banda de la línia clarament, d'acord. Però en canvi la Loteria (matitzant que és només per Nadal)... no crec que sigui gens el mateix i que es pugui dir tan en general "promoure aquestes coses".

En fi! Compra alguns números de la loteria catalana i en regales a la família, veuràs que fa il·lusió.

Rosa

Miquel Saumell ha dit...

Rosa,
T'has deixat el (lita) ;-)
Dius que "...en canvi la Loteria (matitzant que és només per Nadal)...", quan tots sabem que la Grossa és només una més de les loteries que promou la Gene, des de les de sorteig diari, els rasca-rasca, etc. Jo no hi entenc gens però els experts diuen que en aquests sortejos hi participa gent que està "massa enganxada", per dir-ho amb paraules suaus.
Per cert, fa dies vaig comprar dues paperetes de la Grossa, perquè vegis la meva contradicció entre teoria i pràctica ;-)