.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 2 de gener del 2019

L’extrema dreta ja hi era

A Espanya l’extrema dreta no acaba d’arribar, ja hi era. De fet, hi ha sigut sempre. Per més que alguns dirigents polítics, d’aquí i d’allà, ens ho vagin repetint dia sí i dia també, l’extrema dreta no ha arribat amb Vox, de manera sobtada, per la porta andalusa. L’extrema dreta estava mig amagada a cal PP, i en part hi continua estant; Casado i el seu equip directiu en són uns bons exemples. I també hi ha extrema dreta a Ciudadanos. I al PSOE. Tots tenim al cap els noms d’alguns barons i dirigents socialistes, passats i actuals, que quan intervenen a 13TV, Intereconomia, la Cope, i els diferents digitals i altres mitjans informatius d’extrema dreta sembla que estiguin suplicant una menjadora a Vox, el partit que a partir d'ara ha esdevingut el refugi de moda de l’extrema dreta i pretén ser-ne el monopoli. Resumint, al tripartit pro 155 d'infausta memòria (PSOE, PP i Cs) ara s’hi ha afegit Vox. Però els vots d’extrema dreta són més o menys els mateixos, només que ara se’ls hauran de repartir entre més partits que abans.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Per tant ... Només cal seure i veure amb els ulls ben oberts com espanya es revolta contra si mateixa. Pel clima de descontent i precarietat que el de les 3 lletres causará, como ja está causant a Andalusia, on ja Començen a veure' s les espurnes de l'incendi .... Amb totes les lleis que volen revocar o amb les que proposen. Massa feina tindrán els Pp i c's, intentant frenar la bèstia que ells mateixos han deixat anar. PErò per ells ja es tard. Acomodem-nos i mirem con el monstre devora als mateixos que l'han votat i fins i tot es devora a sí mateix. ESpanya té molts i molts creditors que volen cobrar, no cal fer esforços ... TOTS sabem qui paga, i els creditors tambe ho saben, així potser algún despistat es pot explicar perque les inversions no paren a Cat. Algú ha de surar amb el cap fora de l'aigua per poder pagar. No es cosa de ñ, sino dels creditors. Veiem l'espectacle, i nosaltres a resistir i no cedir.