.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 24 de maig de 2019

Cortesia parlamentària

(L’article original en versió paper es va publicar el 17 de maig de 2019 a la pàg. 2 del núm. 1.913 de La Veu de l'Anoia)

Una societat que es mogui en els paràmetres de la cortesia és una societat més amable. Així, en les meves relacions intento no deixar mai de banda un tracte cortès amb els meus interlocutors. Aquest principi inclouria, també, la meva defensa de la cortesia parlamentària, tot i que aquesta modalitat de cortesia no he tingut mai ocasió de practicar-la, ja que el meu negoci —o modus vivendi si us agrada més— està molt allunyat de la política.

Aquest principi ve a tomb per comentar la proposta que ha fet el president espanyol Pedro Sánchez per tal que el diputat socialista del Parlament, Miquel Iceta, esdevingui el nou president del Senado d’Espanya. En el món de la política, que és el seu des que era molt jovenet, Iceta ha fet molts dels papers de l’auca, i no ens ha d’estranyar que ara hagi rebut aquesta oferta. Però, per poder-la tirar endavant, hi ha un petit inconvenient, i és que Iceta no és senador i, lògicament, per presidir aquella cambra s’ha de ser senador.

Fa tres setmanes es van celebrar eleccions al Senado, però Iceta no s’hi va presentar. Segurament llavors encara no havia rebut l’oferta sucosa de Sánchez per presidir aquella institució, que comporta una retribució anual que supera els 170.000 euros, a més d’altres regalies menys conegudes. Em permeto senyalar que és un sou que no està gens malament per presidir una institució que gairebé no té cap utilitat, a banda de donar el vistiplau a l’aplicació l’article 155 de la CE als catalans, siguin o no siguin independentistes.

Existeix, però, una via per tal que Iceta esdevingui senador, i és que el Parlament el nomeni en substitució d’un altre senador de designació autonòmica, José Montilla, el qual ja ha dimitit per facilitar l’accés al Senado del seu company de partit. (Per cert, Montilla, com el seu company Iceta, també s’ha passat tota la vida vivint de la política). És a partir de la dimissió de Montilla que el Parlament hauria de votar el seu substitut, però els vots dels socialistes no són suficients i, apel·lant a la cortesia parlamentària, des d’aquest partit s’ha demanat ajut —vots— a altres partits.

Els partits independentistes han reaccionat fent-se els ofesos, i no els falta raó, argumentant que no volen facilitar les coses a un dels responsables de l’aplicació del 155. Però diria que amb l’apel·lació a la cortesia parlamentària, més aviat que tard (escric això el dilluns 13 de maig) Iceta acabarà sent senador. Els bombers no trepitgen mai la mànega del company; cortesies al marge, els diputats tampoc.