Pablo Casado, el conducator dels populares i fins ara líder de l’oposició al Congreso de los Diputados, encara no ha estat capaç d’assumir ni digerir correctament la nova realitat política espanyola —i també la catalana— a partir dels resultats electorals de diumenge passat. Aquesta nova realitat inclou, òbviament, la minsa collita de vots obtinguda pel seu partit, el pitjor resultat electoral dels populares des de la fundació del partit per Manuel Fraga Iribarne i altres polítics franquistes. La desfeta electoral del PP es comença a assemblar molt al final de l’UCD d’Adolfo Suárez, un partit que, a la mort de Franco, en poc temps va passar de liderar la transició política espanyola a desaparèixer del mapa polític.
Si s’hagués de fer una relació exhaustiva dels greus errors polítics comesos per Casado i el seu equip des que va accedir a la presidència dels populares, afegits als errors dels seus antecessors en el càrrec en les últimes dècades (Aznar i Rajoy), sortiria un article molt llarg. Si ens centrem només en Catalunya, els errors semblen impropis d’una persona mínimament responsable. La conseqüència és que, especialment a Catalunya, aquest partit s’ha convertit en gairebé residual, i ja no el voten ni els seus. El PP és ara mateix l’últim partit del Parlament, amb només quatre diputats de 135; en representació de Catalunya, aquest partit només té una diputada, i cap diputat, al Congreso de los Diputados; per arrodonir-ho, cal recordar que el PP només té un alcalde de 948.
La cirereta del pastís del desgavell pepero a Catalunya va ser la nefasta elecció de la marquesa de Casa Fuerte per encapçalar la llista per Barcelona a les eleccions de diumenge passat. Aquesta senyora és la típica política bilingüista monolingüe que va pel món mostrant una gran dosi de prepotència i mala educació. Sense oblidar les seves amenaces constants d’aplicar novament l’article 155 de la CE quan el seu partit arribi a La Moncloa, un objectiu que, sortosament, ara mateix queda mooolt llunyà en el temps. Casado s’ha equivocat lligant-se de peus i mans a la dreta extrema de Vox i de José M. Aznar, un d’aquells polítics —l’altre és Felipe González— que no va saber plegar del tot quan tocava. Casado ha tirat per la borda la seva carrera política, i necessitarà un bon psicòleg per desintoxicar-se de tanta mala praxi política.
Si s’hagués de fer una relació exhaustiva dels greus errors polítics comesos per Casado i el seu equip des que va accedir a la presidència dels populares, afegits als errors dels seus antecessors en el càrrec en les últimes dècades (Aznar i Rajoy), sortiria un article molt llarg. Si ens centrem només en Catalunya, els errors semblen impropis d’una persona mínimament responsable. La conseqüència és que, especialment a Catalunya, aquest partit s’ha convertit en gairebé residual, i ja no el voten ni els seus. El PP és ara mateix l’últim partit del Parlament, amb només quatre diputats de 135; en representació de Catalunya, aquest partit només té una diputada, i cap diputat, al Congreso de los Diputados; per arrodonir-ho, cal recordar que el PP només té un alcalde de 948.
La cirereta del pastís del desgavell pepero a Catalunya va ser la nefasta elecció de la marquesa de Casa Fuerte per encapçalar la llista per Barcelona a les eleccions de diumenge passat. Aquesta senyora és la típica política bilingüista monolingüe que va pel món mostrant una gran dosi de prepotència i mala educació. Sense oblidar les seves amenaces constants d’aplicar novament l’article 155 de la CE quan el seu partit arribi a La Moncloa, un objectiu que, sortosament, ara mateix queda mooolt llunyà en el temps. Casado s’ha equivocat lligant-se de peus i mans a la dreta extrema de Vox i de José M. Aznar, un d’aquells polítics —l’altre és Felipe González— que no va saber plegar del tot quan tocava. Casado ha tirat per la borda la seva carrera política, i necessitarà un bon psicòleg per desintoxicar-se de tanta mala praxi política.
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada