Cal fer un aclariment previ: encara que diumenge, a Catalunya, la meitat dels electors va optar per candidatures independentistes, en aquestes eleccions es votava exclusivament sobre la gestió municipal dels pròxims quatre anys, i no sobre independència sí o no. En clau independentista / unionista els catalans ja tornarem a votar, previsiblement a la tardor, quan el MHP Torra convoqui eleccions al Parlament de Catalunya.
Dit això, dels set partits que en el mandat Colau tenien representació al Plenari de Sant Jaume, només n’hi ha dos que poden estar raonablement satisfets dels resultats obtinguts diumenge, ja que tots dos han doblat resultats. ERC, que ha guanyat les eleccions en vot popular, ha passat de 5 a 10 regidors, i el PSC/PSOE ha passat de 4 regidors a 8. Però els 10 regidors del guanyador de les eleccions és una collita ben minsa, tenint en compte que el consistori barceloní en té 41, i que la majoria absoluta està fixada en 21. Caldrà pactar a tres bandes.
Els cinc partits restants, amb intensitats diferents, s’han de considerar els perdedors de les eleccions. Els ciudadanos, que tot i haver passat de 5 a 6 regidors, no han assolit les expectatives mínimes que ells mateixos s’havien imposat a partir de l’aterratge del paracaigudista Valls. Els convergents, que han perdut la meitat de la seva representació, passant de 10 regidors a 5. Els peperos, que han passat de 3 a 2. La CUP, que ha perdut els tres regidors que tenia i s’ha convertit en un partit sense representació al plenari. I els grans perdedors d’aquestes eleccions, els comuns, que com a conseqüència de la pèrdua d’un regidor perden també el govern de la ciutat. En aquest sentit, em remeto al meu comentari d’ahir.
Ara els partits perdedors poden fer tres coses: auto enganyar-se buscant excuses de mal pagador, donar la culpa als electors per no haver votat com segons ells calia fer-ho, o fer una autocrítica seriosa pels molts errors comesos durant aquests quatre anys. Si mirem en clau de futur, l’única opció correcta seria la tercera, però almenys fins ara no se’ls veu massa convençuts de triar el camí de l’autocrítica.
Un apunt final. De la quinzena llarga d’altres llistes electorals que també competien en aquestes eleccions i no han obtingut representació, destacaré només la que té Jordi Graupera com a cap de llista. La idea d’elaborar la totalitat de la llista electoral a base d’eleccions primàries era i segueix sent molt bona, i la campanya electoral gairebé sense mitjans va ser moderna i innovadora. Però el menyspreu dels grans mitjans catalans de comunicació de paper (La Vanguardia i El Periódico) i molts dels digitals, combinat amb l’actitud poc receptiva a una nova forma de fer política per part dels partits tradicionals, els va impedir obtenir representació. Una pena. Si persisteixen, a les pròximes eleccions surten segur.
Dit això, dels set partits que en el mandat Colau tenien representació al Plenari de Sant Jaume, només n’hi ha dos que poden estar raonablement satisfets dels resultats obtinguts diumenge, ja que tots dos han doblat resultats. ERC, que ha guanyat les eleccions en vot popular, ha passat de 5 a 10 regidors, i el PSC/PSOE ha passat de 4 regidors a 8. Però els 10 regidors del guanyador de les eleccions és una collita ben minsa, tenint en compte que el consistori barceloní en té 41, i que la majoria absoluta està fixada en 21. Caldrà pactar a tres bandes.
Els cinc partits restants, amb intensitats diferents, s’han de considerar els perdedors de les eleccions. Els ciudadanos, que tot i haver passat de 5 a 6 regidors, no han assolit les expectatives mínimes que ells mateixos s’havien imposat a partir de l’aterratge del paracaigudista Valls. Els convergents, que han perdut la meitat de la seva representació, passant de 10 regidors a 5. Els peperos, que han passat de 3 a 2. La CUP, que ha perdut els tres regidors que tenia i s’ha convertit en un partit sense representació al plenari. I els grans perdedors d’aquestes eleccions, els comuns, que com a conseqüència de la pèrdua d’un regidor perden també el govern de la ciutat. En aquest sentit, em remeto al meu comentari d’ahir.
Ara els partits perdedors poden fer tres coses: auto enganyar-se buscant excuses de mal pagador, donar la culpa als electors per no haver votat com segons ells calia fer-ho, o fer una autocrítica seriosa pels molts errors comesos durant aquests quatre anys. Si mirem en clau de futur, l’única opció correcta seria la tercera, però almenys fins ara no se’ls veu massa convençuts de triar el camí de l’autocrítica.
Un apunt final. De la quinzena llarga d’altres llistes electorals que també competien en aquestes eleccions i no han obtingut representació, destacaré només la que té Jordi Graupera com a cap de llista. La idea d’elaborar la totalitat de la llista electoral a base d’eleccions primàries era i segueix sent molt bona, i la campanya electoral gairebé sense mitjans va ser moderna i innovadora. Però el menyspreu dels grans mitjans catalans de comunicació de paper (La Vanguardia i El Periódico) i molts dels digitals, combinat amb l’actitud poc receptiva a una nova forma de fer política per part dels partits tradicionals, els va impedir obtenir representació. Una pena. Si persisteixen, a les pròximes eleccions surten segur.
1 comentari:
Pot ser que hi hauran variacions degut a la mala gestió a l'hora del recompte i aquesta setmana també es fa el recompte dels vots per correu postal
Publica un comentari a l'entrada