Mirem-nos-ho, també, des de l’altra banda

Aquesta setmana ha entrat en vigor una normativa estatal que imposa a les empreses el control i registre dels horaris reals dels seus treballadors. És una mesura que em sembla molt oportuna, ja que sempre és bo que s’introdueixin mitjans raonables per tal de dificultar els abusos i les males pràctiques en les relacions laborals. Ara bé, en els comentaris generalitzats que es fan aquests dies al voltant d’aquest nou control horari de les hores treballades, es dóna a entendre que aquest s’ha imposat per evitar que les empreses facin trampes, és a dir, per dificultar que segueixin sense cotitzar i abonar les hores extres que fan els seus treballadors. Enlloc he vist, però, que aquesta mesura hauria de servir, també, per dificultar les males pràctiques d’aquells treballadors que no compleixen amb les seves obligacions horàries, que haberlos, haylos. O és que s’ha de donar per bo el discurs tronat dels que prediquen que les empreses són dolentes per se, i els treballadors bons de tota bondat? Com diuen a ses illes, per tot hi ha de tot. També en les relacions laborals.