Polítics vs. funcionaris

(Avui a Espanya celebren el Día de la Constitución i, posats a celebrar també alguna cosa, a Catalunya celebrem el dia de Sant Nicolau. Per a la majoria de catalans avui és, però, un dia qualsevol, sense res especial a celebrar.)

Fa gairebé cinc anys vaig escriure un article que portava per títol La dictadura del funcionariat. La tesi que defensava aquell article és que, a l’administració pública, massa sovint qui acaba manant realment és el funcionari públic que té un lloc de treball garantit de per vida, i no pas el polític elegit democràticament però amb contracte temporal. Sempre es parla d’aquell ministre acabat de nomenar que visita per primera vegada el ministeri, i demana al bidell que l’acompanyi a conèixer l’edifici i la gent que hi treballa. Al final de la visita, el bidell s’acomiada del nou ministre tot dient-li que li desitja tota la sort del món, però afegint que no perdi mai de vista que en aquella casa el contracte temporal el té el ministre, no el bidell, el qual s’estarà allà fins al dia de la jubilació, plogui, nevi o faci sol. El ministre, en canvi, pot ser destituït en qualsevol moment i sense explicacions.

Aquests dies he mantingut uns quants contactes personals amb polítics de diverses administracions, tant del govern com de l’oposició. Les converses informals amb persones que es dediquen a la política sempre les trobo interessants, ja que com que sobre l’enrevessat funcionament de les administracions públiques en saben molt més ells que l’autor d’aquest article, sempre aprenc coses. No cal dir que, quan els parles de la dictadura del funcionariat, els polítics, i molt especialment els que formen part del govern, no hi acaben d’estar d’acord, i fins i tot es poden sentir ofesos.

Però dit això, no n’hi ha prou que el polític esgrimeixi als funcionaris díscols —que haberlos, haylos— el diari oficial on surt el seu nomenament. Si el polític pretén que els funcionaris col·laborin amb ell i obeeixin les seves ordres, i no posin entrebancs artificials a la seva gestió temporal —recordem el contracte indefinit del bidell del primer paràgraf—, els caldrà utilitzar tota la seva intel·ligència per mostrar una bona dosi d’empatia amb el funcionari de torn, el qual disposa de tots els recursos burrocràtics per fer la vida impossible al càrrec electe i, també, si cal, al ciutadà.