Atacar la llengua feble, fins quan?

Ja n'hi ha prou. Al cap d'una setmana que el president de la Generalitat afirmés que l'única llengua de Catalunya que necessita reforç és la catalana, el Govern central ens imposava per decret una hora més de castellà. (...) Qui intenta destruir la llengua d'un poble és un enemic d'aquest poble. Tots els governs espanyols han sigut enemics nostres: durant segles i sense treva han intentat destruir la nostra llengua de diverses maneres, amb lleis, amb refinada repressió escolar, amb bombardejos, enverinant incansablement el país amb tots els mitjans de comunicació. Les primeres reaccions oficials del Govern de Catalunya a l'esmentat decret van ser literalment escandaloses. Diguem-ho d'una vegada i sense embuts, que la paciència és el que ens ha dut al punt gravíssim on som: si els nostres polítics, en lloc de defensar amb tots els mitjans i amb totes les conseqüències la llengua pròpia del país, intenten fer-nos empassar una cosa tan monstruosa com que aquest decret "suposa un avanç històric per a la llengua catalana", o si intenten fer callar el locutor de ràdio que denuncia l'agressió, aleshores s'exposen que els considerem còmplices dels nostres enemics. (...)

Aquest text en cursiva (els ressaltats en vermell són meus) no és pas actual, sinó que pertany a un article publicat al diari Avui el dia dels Innocents de l'any 2006, avui fa exactament quinze anys. A primera vista podria semblar que és un article actual, ja que tracta sobre un assumpte cabdal per a la supervivència del català del qual aquests dies se'n torna a parlar molt. Però no ho és, aquestes reflexions tenen, com deia, quinze anys, tot i que si busquéssim una mica en trobaríem d'altres de similars, anteriors i posteriors. L'autor del text en cursiva és el lingüista Joan Solà (e.p.d.), que va ser catedràtic de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona i màster en lingüística per la University of Reading (Regne Unit).

Una recent sentència judicial obliga a reduir la presència del català a l’escola en un vint-i-cinc per cent, un pas previ a anar augmentant aquest percentatge fins a situar-lo en el cinquanta per cent o menys. Observant la seva trajectòria destructiva de segles, els enemics del català ho seguiran intentant. Dissortadament, els destructors de la llengua pròpia de Catalunya, els nostres enemics en paraules del senyor Solà, tenen a la majoria de la judicatura de la seva part. Si des de Catalunya no ens ho agafem molt més seriosament, el català anirà quedant reduït fins al no-res. I si el Govern de Catalunya no es veu capaç de tirar endavant aquesta tasca, hauria de plegar i convocar unes noves eleccions. Ens hi estem jugant el nostre futur, i la nostra descendència no ens perdonaria mai la nostra inacció.