Entre el desproveïment i el màrqueting

(Article original publicat el 3/12/2021 a La Veu de l'Anoia, núm. 2046, pàg. 2)

Fa molts anys que vaig deixar d’associar necessàriament les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis amb el consumisme desaforat que ens envolta i que comporta, tant sí com no, l’obligació de comprar, de consumir, de cremar la Visa Platinum.

Però, aquest any, a partir de l’existència d’uns casos reals de desproveïment, i d’escassetat de determinats perfils laborals al Regne Unit com, per exemple, els camioners, ens intenten convèncer que en aquestes festes també nosaltres podríem patir desproveïments greus. Però parlant dels camioners del Regne Unit, sabeu quant cobren? Menys encara del que cobra un periodista que comença, que ja és dir. De gent disposada a treballar per un salari digne sempre n’hi ha, però disposada a treballar gairebé de franc n’hi ha molta menys. Aquest és el cas dels camioners britànics.

Ens suggereixen insistentment que anem a comprar com més aviat millor, no fos cas que a l’últim moment ens quedéssim sense allò que ens volen fer creure que ens resultarà imprescindible. Diuen que si t’has de comprar segons quin model de cotxe, ja hi ha llista d’espera; no m’hi apuntaria mai en una llista d’aquestes! És per això que alguns fabricants aprofiten amb intel·ligència aquesta fal·lera consumista i garanteixen una entrega immediata dels seus models.

Però, què és realment imprescindible? Unes ampolles de cava? Com que a casa no ens agraden les begudes amb bombolles, problema resolt. Potser una ampolla de ratafia, per donar per ben acabat un bon àpat familiar? Ja la tenim a punt al congelador. Uns torrons de crema? Cap problema, el millor torró de crema de Catalunya el pots comprar al barri, tant al carrer Major com a la plaça de Sarrià. Però, això sí, si busqueu preu, millor que no us hi acosteu.

Una tablet, potser? No la necessito. Però fa temps que m’haig de canviar el mòbil. Ja té uns quants anys i la bateria em dura poc, no té prou memòria per encabir-hi les coses imprescindibles que hi haig de guardar, i en segons quins moments el seu funcionament s’ha tornat molt lent, com si em fes boicot. Si pretengués canviar-lo pel model tretze aquell de la marca de la poma potser m’hauria d’esperar, però no necessito un aparell tan car i sofisticat. Per comprar-ne un de normalet amb una mica més de memòria de la que tinc ara, segur que trobaré els que vulgui.

Així doncs, desproveïment o màrqueting? Hi pot haver una mica de cada cosa. Episodis documentats de desproveïment no els podem pas negar, però en aquest discurs del consumisme desaforat hi ha molt màrqueting amagat.