Ada Colau i el viver polític de Casp 43 (1/2)

(Avís previ: aquest article segurament no agradarà gaire als comuns, siguin comunistes o no ho siguin. Per motius obvis, tampoc agradarà a l’excel·lentíssima senyora alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Però totes les dades que hi figuren han estat publicades prèviament per diversos mitjans de comunicació. Després hi ha la part d’opinió, que òbviament és de l’exclusiva responsabilitat de l’autor.)

L’alcaldessa de Barcelona i el seu partit, els comuns, que segons totes les enquestes ara es troben en un ben merescut declivi polític, disposen de l’ajut d’un important viver d’empreses, observatoris i xiringuitos polítics varis, generosament subvencionats amb diner públic. Estem parlant d’uns recursos públics que els barcelonins tal vegada preferirien que es dediquessin a invertir en habitatges públics, que és la gran assignatura pendent d’aquesta ciutat; però la prioritat de Colau no sembla ser l’habitatge públic sinó la seva promoció personal. I qui mana, mana.

Aquestes entitats es troben domiciliades, gairebé totes, al carrer de Casp 43. L’entramat empresarial comprèn un paraigua general anomenat Observatori Desc. A partir d’aquí hi trobem la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (fins fa poc compartien el mateix NIF amb Desc), Irídia, l’anomenada banca ètica Fiare, que és una entitat italiana amb una única sucursal a Espanya domiciliada a... Bilbao; promocionar-la sota mà des de l’ajuntament pot semblar una broma de mal gust per a entitats similars de crèdit que tenim a Barcelona, ni que només sigui per allò de donar prioritat al comerç de proximitat. També hi trobem el Grup Ecos de cooperatives diverses, despatxos d’advocats, enginyers, arquitectes i altres professionals, consultories de tota mena, assegurances, missatgers, i un llarg etcètera.

Tot aquest entramat de societats es beneficia, també, de contractes amables de subministrament de bens i serveis amb l’Ajuntament de Barcelona i altres consistoris metropolitans; no oblidem que Ada Colau també és la presidenta de l’AMB. Molts d’aquests contractes es tanquen sense concurs públic, ja que no superen els divuit mil euros; dit en altres paraules, si la suposada prestació puja quaranta mil euros, la solució implica fer tres contractes i així s’eviten els peatges de control democràtic.

A Casp 43 també hi trobem, ben col·locats i generosament retribuïts, polítics amortitzats dels comuns, alguns provinents de les restes de la desfeta comunista, ara sota la marca més neutra ICV. Es tracta d’un partit polític que, en incorporar-se als comuns, arrossegava un deute de milions d’euros amb laCaixa, i no els agrada gens que se’ls hi recordi. També hi figuren algunes parelles i altres familiars de polítics d’aquestes organitzacions. M’estalvio de donar els seus noms, ja que aquests són públics, i qualsevol persona interessada en aquest tema els trobarà amb facilitat a Internet. Tot plegat és com una gran família, la gran família política de l’alcaldessa Ada Colau.

(segueix aquí)