Els fons Next Generation

(Article original publicat el 17/12/2021 a La Veu de l'Anoia, núm. 2048, pàg. 2)

Recordeu la pel·lícula de Berlanga, Bienvenido, Mister Marshall? Si la recordeu, potser us ajudarà a entendre una mica l’arribada dels fons Next Generation. I si no l’heu vist, us aconsello que la veieu. Salvant totes les distàncies, aquella pel·lícula i l’arribada dels fons Next Generation tenen alguna cosa en comú. Són dues sortides similars per intentar pal·liar dues grans desgràcies. Així, a la pel·lícula de Berlanga veníem de la Guerra Incivil espanyola i la Segona Guerra Mundial, amb el país trinxat, i ara estem sortint, o encara no, de la part més dura de la pandèmia Covid-19.

Els fons Next Generation són un estímul econòmic de la Unió Europea adreçat als estats membres per ajudar a sortir de la crisi provocada per la pandèmia Covid-19. Es van aprovar l’estiu de l’any passat i la idea és que s’utilitzin en projectes de transició ecològica i digital, creixement sostenible, resiliència econòmica, és a dir, la capacitat d’afrontar l’adversitat, cohesió social i territorial, i la millora del funcionament institucional. No cal dir que tots aquests conceptes poden tenir lectures diverses, i segur que les tindran. Són grans paraules per no dir gairebé res, o per englobar-ho tot. Depèn de qui ho llegeixi.

És la primera vegada que la Unió Europea s’endeutarà, i la contrapartida —els diners no cauen del cel— seran nous impostos comunitaris. Els fons es transferiran als estats de dues maneres: o com a subvencions a fons perdut o com a crèdits a baix cost, i els diners necessaris s’obtindran de la venda de bons europeus que hauran de comprar els estats membres. Als efectes pràctics, significarà que els diners sortiran de la nostra butxaca i, després de fer una excursió per les institucions europees, tornaran a la mateixa butxaca.

Caldrà discutir, però, un petit detall, o no tan petit. Rebrem els mateixos diners, en rebrem més, o en rebrem menys? Tot això s’haurà de negociar, i és d’esperar que els governants que defensin els nostres interessos ho facin bé. I és aquí on trobo certes semblances entre els fons Next Generation i la pel·lícula Bienvenido, Mister Marshall. A la pel·lícula de Berlanga la caravana dels americans passa de llarg i no s’atura a un poble on se’ls esperava amb els braços oberts, els discursos de les autoritats preparats, i un banquet a punt en honor seu. A Europa passarà el mateix: els països més espavilats faran aturar la caravana dels fons, i els que no ho siguin tant veuran com els fons passen de llarg. Confiem que nosaltres estiguem en el primer grup.