Militància política

Si ets regidor o diputat i el politburó del teu partit t'ordena votar en un sentit determinat, fins i tot en contra de les teves conviccions, només pots fer dues coses: obeir per continuar mantenint càrrec i sou, o desobeir amb el risc que t'enviïn cap a casa, sense càrrec ni sou. És per això que sempre he fugit de qualsevol militància, bàsicament per l'obediència que comporta el fet de militar. I com que no sóc gens obedient, aquest peatge m'impedeix militar en un partit polític. Entre la militància i la llibertat, opto per la llibertat.

Dijous passat, el Congreso de los Diputados de Madrid (Espanya) va estar a punt de ser testimoni d'un empat. Recordeu aquell empat cupaire de 1515 a 1515, que fora de la militància de la CUP no es va creure ningú? Doncs dijous, a Madrid, van estar a punt de repetir un episodi similar, un empat a 175. Formalment, van quedar 175 a 174, però de facto va ser un empat a 175, ja que faltava un diputat per sumar els 350. Podemos està pendent d'una decisió judicial sobre el robatori legal d'un escó, el del diputat canari Rodríguez. Per tal de defensar els seus drets, el seu partit no ha passat l'escó al següent de la llista i, mentrestant, Podemos té un vot menys dels que li toquen. Ens trobem davant d'un cas similar al del diputat Juvillà del nostre Parlament, però... una mica diferent. A Madrid es va guanyar la votació pels pèls, per només un vot de diferència, el del senyor Rodríguez, a qui el deep state no permet votar, com si fos un polític català.

Els perdedors van reaccionar amb excuses de mal pagador. Així, un diputat pepero que votava telemàticament va al·legar que s'havia equivocat tres vegades de botó. Potser sí, ves a saber, els peperos s'equivoquen molt, sobretot a Catalunya. A Rússia ja l'haurien enviat una llarga temporada a la fresqueta de Sibèria, a meditar. A Cuba, el veuríem anant a tallar canya de forma voluntària, una ocupació habitual en aquella illa; ho sé perquè ho he vist, i si us interessen les meves experiències a L'Havana, les vaig explicar aquí. A Corea del Nord hauria desaparegut misteriosament del mapa, suposant que a Corea del Nord es pogués votar, que potser és molt suposar. I a la Xina, què podem dir de la Xina? Fins i tot quan els diputats comunistes aplaudeixen ho fan amb la mateixa intensitat i cadència que marca el senyor Xi Jinping. El comunisme ja ho té això, o ets cent per cent obedient al politburó, o pots tenir la seguretat que cauràs en desgràcia. El comunisme no accepta la discrepància.