Entre les creences i les vacunes

(Article original publicat el 28/1/2022 a La Veu de l'Anoia, núm. 2054, pàg. 2)

És erroni pretendre que les nostres creences són les úniques vàlides. Alguns creuen que la seva missió en aquest món és "salvar" el planeta, i el problema sorgeix quan veus que no tots els "salvadors" tenen la mateixa recepta. Així, alguns han deixat de menjar carn perquè consideren que els pets del bestiar perjudiquen el planeta. Altres pretenen imposar l'ús de la bici per anar a tot arreu, oblidant que hi ha una part majoritària de la població que no vol o no pot utilitzar aquest sistema de transport, sigui per raons climàtiques, sanitàries, estètiques, o altres. A mi, per exemple, no m'agrada arribar suat als llocs on vaig.

La qüestió comença quan algú intenta imposar les seves idees particulars al conjunt de la població. Vols anar a missa cada dia? Doncs ves-hi. Vols resar cinc cops al dia de cara a la Meca? Endavant. Vols alimentar-te amb tofu? Tu mateix. Vols anar en bici a tot arreu? No te n'estiguis. Vols prescindir d'usar els avions? Doncs prescindeix-ne. Ara bé, no intentis imposar les teves creences particulars a qui no les comparteix, ja que la teva pretensió entra en contradicció amb la llibertat dels altres.

Entre les creences actuals, podem incloure la mal anomenada vacuna contra la Covid-19, amb un petit aclariment: el medicament que t'administren és un tractament, però de vacuna no en té res. Cal revisar la definició de vacuna. Aquesta mal anomenada vacuna ni genera immunitat ni impedeix la transmissió de la malaltia, ni evita cap de les seves possibles conseqüències, fins i tot les més greus, com haver d'ingressar a l'UVI/UCI d'un hospital; dissortadament, tampoc impedeix que qui s’ha vacunat acabi morint per la Covid-19. Aquestes realitats que ara comencem a tenir tan clares no ens les van explicar quan fa un any va començar la campanya massiva de vacunació. Potser els experts ni ho sabien, cosa que encara seria més greu.

Què deien fa un any i què diuen ara els mateixos personatges? Caldria organitzar un debat ben fet entre científics del màxim prestigi que es posicionin uns a favor i uns en contra d'aquesta teràpia. Sorprèn que no se n’hagi fet cap. Quan dic un debat ben fet vull dir sense posicions apriorístiques dels moderadors, i sense amagar els conflictes d'interessos d'uns i altres. Estem parlant d'un assumpte que genera un negoci de dotzenes de milers de milions d'euros, i davant de tants diners es corre el risc que l'ètica professional pugui començar a grinyolar. No acuso ningú, simplement exposo cruament una situació que difícilment podem obviar.