La pèrdua de llibertats

Vaig veure un tros de l'últim programa Preguntes Freqüents (FAQS) de TV3, concretament el debat entre Núria Terribas, jurista especialitzada en bioètica i biodret, vicepresidenta del Comitè de Bioètica de Catalunya i directora de la Fundació Grífols, i Salvador Macip, doctor en Genètica Molecular i investigador de la Universitat de Leicester. Els dos convidats canviaven impressions sobre la pèrdua de llibertats democràtiques que els ciutadans hem patit en els últims dos anys a causa de les mesures governamentals contra la Covid-19. No només vaig trobar que el debat era molt interessant, sinó necessari i oportú.

Hi ha molta gent que d'aquestes coses no n'és conscient i, sense qüestionar-se unes mesures que al meu entendre són més que criticables, les ha donat automàticament per bones. No ens compliquem la vida, si ho diu l'autoritat, no hi ha res a criticar; aquesta és la seva justeta filosofia de vida. El risc principal que poden generar aquestes mesures extraordinàries és que qualsevol pèrdua de llibertats decretada pels governants sempre té tendència a quedar-se; a ningú se li escapa que els governs estan més còmodes tenint a la gent acollonida.

Relacionat amb les llibertats democràtiques, em ve ara al cap l'anomenada ley mordaza espanyola, patrocinada per les dretes i tan criticada en el seu moment per les esquerres. Unes crítiques del tot justificades, fins al punt que el PSOE i els seus socis d’investidura es van comprometre formalment a derogar aquella llei i... el més calent és a l'aigüera. Abans el PP es trobava còmode amb la llei, i ara és el PSOE qui ha agafat el relleu de la comoditat. I és que en això de les llibertats de la ciutadania, no hi ha gaire diferència entre un partit i l'altre.