Tocar el dos

 

(Imatge: jordisalvany.com)

Avui, 22 de febrer de l’any 2022, és el dia que més vegades podrem tocar el dos de tot el segle XXI. Per ser exactes, avui podrem tocar el dos fins a sis vegades: 22-2-2022. Cada dia es fa més evident que si els catalans no toquem el dos d’Espanya, no ens en sortirem. Com ha estat passant en els últims tres segles, Espanya sempre busca perjudicar Catalunya, per terra, mar i aire. Els instruments utilitzats no han sigut només les actuacions vergonyoses de les forces d’ocupació, amb aquell episodi tan penós de l’himne policial “a por ellos”, sinó els diaris oficials, les sentències judicials, i qualsevol altre instrument, legal o no, que la metròpoli consideri útil pels seus interessos anticatalans; per exemple, la utilització sense manies de les clavegueres estatals.

Una llengua pròpia que no es respecta, unes inversions que s’anuncien, però que no s’acaben de concretar mai, un sistema de finançament totalment injust i que sempre ens perjudica, unes lleis elaborades pel nostre Parlament que sistemàticament són enviades a la justícia, buscant tombar-les, etc. Aquesta és la dura realitat actual a la qual estem sotmesos els ciutadans catalans, no només els independentistes sinó la totalitat de la població que viu a Catalunya.

Davant d’una situació així, d’opcions només n’hi ha dues: aguantar els abusos de la metròpoli i continuar abaixant obedientment el cap com s’ha fet fins ara, o donar un cop de porta i tocar el dos mitjançant una declaració unilateral d’independència. Per cert, les declaracions d’independència només poden ser unilaterals, ja que les independències, per principi, no es concedeixen sinó que es declaren. Ara no s’hi val a suplicar un referèndum d’autodeterminació, com demana la CUP. La CUP sempre enreda, tot i que dissimula i procura que no es noti gaire. L’objectiu prioritari dels cupaires no ha sigut mai que Catalunya sigui independent, sinó que es transformi en una societat comunista, aquella ideologia tronada que ha fracassat estrepitosament allà on s’ha implantat.

Des del punt de vista de la majoria dels catalans, que és el que ha de prevaldre, el referèndum d’independència ja es va fer. L’1 d’octubre del 2017 l’opció independentista va guanyar per un marge molt ampli. Si Espanya insisteix a no acceptar aquell referèndum, té una solució ben fàcil: que en proposi un altre. Però, en aquest cas, que ho suggereixi Espanya. Catalunya ja va fer els deures, aviat farà cinc anys. A més, a les últimes eleccions, fetes, aquestes sí, sota la llei electoral espanyola, l’independentisme va treure el 52% dels vots, és a dir, va tornar a guanyar per majoria absoluta. Fem valdre, doncs, aquestes majories, declarem la independència i toquem el dos.