Jo no he de fer bondat

El director i propietari del diari El Punt Avui va dedicar el seu voraviu d’ahir al repartiment d'unes subvencions públiques de la Generalitat a uns mitjans de comunicació privats, per un total de 4.657.000 euros. Va titular el seu comentari "Avui he de fer bondat", i admetia obertament que no deia tot el que pensava, que es guardava algunes coses al tinter. Jo, en canvi, no tinc cap necessitat ni voluntat de fer bondat, i m'agradaria anar una mica més enllà de l'article del senyor Vall Clara. Tot i que comparteixo les seves reflexions, per allò de voler fer bondat al meu entendre potser s'han quedat una mica curtes.

Ho diré un cop més, sóc contrari a les subvencions públiques en general, i especialment aquelles que es concedeixen als mitjans de comunicació privats. N'he parlat sovint en els meus articles, i no m'agradaria repetir-me. Qui les rep sempre pot pensar que no està prou ben tractat per l'administració, i sobre qui les concedeix no puc evitar la sospita més que raonable que alguns governs intenten comprar voluntats, del tipus "vagi amb compte senyor subvencionat, jo el subvenciono, però vostè faci bondat i no ens faci quedar malament".

Sobre el repartiment de les subvencions, partint de la base que es tracta d'una decisió discrecional i no basada en dades i fets objectius, el resultat final produeix una mica de vergonya. Se'ls veu d'una hora lluny el llautó de les simpaties i antipaties polítiques, i potser també personals. Si la Generalitat de Catalunya fos una empresa privada, segurament els (ir)responsables d'aquest repartiment ja estarien buscant feina. Sembla sobrer recordar-ho, però els diners públics no són propietat dels polítics que els gestionen.