Extremadura (Espanya) crema; Catalunya també

Els boscos que no es netegen a l'hivern, cremen a l'estiu. Els helicòpters apagafocs que no es contracten a l'hivern, es troben molt a faltar a l'estiu (dites populars).

De camí en cotxe cap a Lisboa, fa uns anys vam dedicar una setmana a visitar Extremadura (Espanya). De les moltes vegades que he anat a Portugal, tant per feina com per altres motius, aquella va ser l'única vegada que hi vaig anar per carretera. Des de Barcelona fins a la frontera hispano-portuguesa de Badajoz són 1.050 km d'autopista, i des d'allà, on vam fer nit, 250 km més d'autopista fins a Lisboa. A Extremadura, entre molts altres indrets, vam visitar el parc natural de Monfragüe. Sobre aquell viatge en vaig publicar alguns articles, aquest per exemple. És una visita sorprenent i del tot recomanable. Pel que podem veure aquests dies als noticiaris, aquelles muntanyes cremen ara de manera incontrolada. El Valle del Jerte, relativament a prop, també està cremant. Alguns experts diuen que allà es produeixen les millors cireres de la península Ibèrica, però no farem ara un debat cirerer.

Extremadura crema, i com sempre que es produeixen aquests grans incendis, les autoritats es queixen de la manca de mitjans. Tenint en compte les dificultats d'accés a la zona que crema, a Monfragüe el mètode més efectiu per lluitar contra el foc és des de l'aire, amb avions i helicòpters. Les autoritats es lamenten que no tenen suficients aparells ni pilots. Però diguem-ho tot, no tenen mitjans perquè les autoritats extremenyes han tingut altres prioritats d'inversió i despesa. D'aparells n'hi ha, i de pilots disposats a treballar també, però aquesta disponibilitat l'has de preveure, planificar i contractar durant l'hivern, no amb la muntanya ja cremant. Però les administracions públiques, gairebé totes, van decidir estalviar en mitjans aeris. La Generalitat de Catalunya, també. Ara crema la comarca del Bages i la zona d’Àger, i encara que el paisatge no té gaire a veure amb l'extremeny, la situació s'hi assembla: manca de mitjans suficients per lluitar contra el foc.

A Catalunya, i suposo que també a Extremadura, abans de quedar-se sense treballar els pilots especialitzats en extinció d'incendis s'han hagut de buscar la vida anant a treballar molt més lluny. A Amèrica, per exemple. O a les Illes Salomon, a l'altra banda del globus terraqüi. No m'ho estic inventant, estic parlant de casos molt concrets viscuts en el meu àmbit familiar. Estic parlant de pilots que han d'anar molt lluny per poder treballar. Els pilots han de volar, tant sí com no. Si es passen un any sense volar el mínim d'hores que toquen, la llicència de vol d'un pilot té data de caducitat. Si no voles, perds la llicència, cosa que no passa amb altres professions com el personal sanitari. Si les autoritats permeten que els bons professionals marxin, siguin pilots d’helicòpter o personal sanitari, després no tenim dret a queixar-nos de la manca de professionals. Els teníem aquí, els vam formar aquí i els obliguem a marxar. En comptes de lamentar-se tant, els polítics haurien d’entonar el mea culpa. Però no ho faran.