Quan el saló de plens de Sarrià no és un refugi climàtic

Abans-d'ahir parlàvem dels refugis climàtics que tant promociona l'ajuntament. Els ideòlegs climàtics municipals que decideixen com han de suportar els soferts ciutadans aquests dies de calor tropical repeteixen dia sí i dia també que la millor recepta seria estar-se a l'ombra, encara que la temperatura ambient superi els 30/35° i la humitat sigui molt elevada. L'aire condicionat, una opció que si més no sobre el paper tampoc rebutgen, es veu que contamina massa. Ahir mateix, al vespre, uns quants soferts veïns i els polítics del districte —els consellers, uns quants regidors, el secretari i alguns funcionaris— ho van poder comprovar.

Se celebrava un Consell Plenari del Districte, i aquella sala era el més semblant a una sauna. L'aire condicionat estava apagat, i el finestral que dóna al carrer Negrevernís estava obert per deixar entrar a la sala un sol de justícia i molta humitat, cosa que encara feia més tortuós estar-se allà. Algú de la casa em va comentar que hi havia persones amb COVID (???), i es veu que en comptes de quedar-se a casa i seguir la sessió per via pantallar com indicaria el sentit comú, van optar irresponsablement per assistir presencialment a la sessió. Així m'ho van explicar i així ho explico aquí.

A la poca estona de començar el Plenari la presidenta va aturar la sessió i es va queixar a qui correspongués, amb tota la raó, per aquella situació esperpèntica. Fins i tot va prometre les seves oracions de la nit pel funcionari que resolgués el problema. Però allà es discutia més d'apagar alguns focus de la sala que de posar l'aire condicionat, una opció que semblava proscrita. La sessió va quedar enregistrada al canal municipal.

Una estona després, miraculosament, l'aire condicionat va començar a funcionar —estic segur que les oracions de la presidenta hi van influir—, però jo ja havia decidit que després de l'informe del regidor marxaria d'aquella sauna, com així vaig fer. Per cert, la megafonia del saló de plens segueix sense funcionar amb una mínima dignitat; això no obstant, fa tants anys que ho denunciem que no cal insistir-hi. Els responsables no donen per més. Tothom sap que si es tractés d'una empresa privada aquestes persones ja serien al carrer, però l'ajuntament és tota una altra cosa.