Trenta anys de la Vila Olímpica de Barcelona

De vegades, polítics, arquitectes i urbanistes tenen molt clara una idea, la posen en marxa, i els resultats obtinguts no són exactament els esperats. Ara fa trenta anys de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, i ja es poden treure algunes conclusions de l’operació urbanística de la Vila Olímpica, allà on van viure els atletes durant l'esdeveniment olímpic. Si només deixem que facin balanç els polítics i els professionals directament involucrats en la seva construcció, el balanç és molt positiu. Però si deixem opinar als actuals usuaris, els veïns, aquests s'ho miren amb uns altres ulls. La Vila Olímpica es va construir en uns terrenys on abans només hi havia petites indústries i magatzems, i molta degradació en mig d'un urbanisme caòtic. Tot aquell món va desaparèixer amb els Jocs Olímpics, i si l'objectiu era aquest, només per això ja va valdre la pena. Però allà no s'hi ha construït un barri, si més no tal com molts entenem que ha de ser un barri amb vida i personalitat pròpies. La Vila Olímpica és una zona de Barcelona sense personalitat, sense activitat comercial i, de portes enfora dels seus habitatges, gairebé sense vida. A moltes hores del dia no trobes gent pel carrer, i al vespre potser se'n veu més, però en bona part són usuaris de la zona de lleure del Port Olímpic. Els habitatges de la Vila Olímpica tenen preus molt elevats; alguns s'estan revenent per més d'un milió d'euros. Les dades de renda ens indiquen que a la Vila Olímpica hi viu gent benestant. Per tant, el motiu de l'aparent fracàs d'un nou barri de la ciutat que no ha assolit la seva condició de tal, no s'ha de buscar en la situació econòmica de les famílies que van decidir anar-hi a viure, ni en la qualitat del seu urbanisme. El barri fa goig i urbanísticament sembla ben resolt, tot i que, sempre que hi vaig, penso que falten arbres que facin ombra. Però la Vila Olímpica té una assignatura pendent: encara no és un barri més de Barcelona. I això que disposa d’un bon servei de transport públic (bus i metro), centre de salut i un gran hospital a tocar, escoles, biblioteca pública, església, etc. Potser es necessitarà una generació més per aconseguir que la Vila Olímpica sigui un barri més de la ciutat, tal com alguns entenem que ha de ser un barri amb vida i personalitat pròpies.