Apropiacions indegudes

Cada any per aquestes dates hi ha un col·lectiu de persones que s'apropia de la paraula orgull. La majoria dels mitjans de comunicació es fa ressò d’aquesta apropiació indeguda, com donant a entendre que només els membres d’aquest col·lectiu poden utilitzar aquest mot per donar més força a les seves reivindicacions.

Hi ha un altre col·lectiu, castellanoparlant en bona mesura i políticament molt sorollós, però amb un suport electoral més aviat limitat, que des de fa uns anys intenta apropiar-se de la paraula constitucionalista, com si només ells, els defensors de la Constitución Española de 1978, tinguessin dret a definir-se com a tals.

Amb aquests dos exemples d’apropiacions indegudes vull reivindicar que jo, que no sóc gai, em sento orgullós de coses que no tenen res a veure amb les reivindicacions del col·lectiu que dèiem abans. I que em declaro constitucionalista d'una pròxima constitució catalana, sense que això representi que faig una defensa de la constitució que dèiem abans, aquella que agrada tant als unionistes i tan poc al 52 per cent dels catalans.