A deu mesos de les eleccions. Barcelona

D'aquí exactament deu mesos, el dia 28 de maig de l'any que ve, tenim eleccions municipals. Donant per fet que a Barcelona cap partit assolirà la majoria absoluta de vint-i-un regidors, els pactes pre i post electorals tornaran a ser imprescindibles. L'únic dubte que tenen els barcelonins és si l'alcaldessa Ada Colau, ignorant la normativa del seu partit (no més de vuit anys en el càrrec) assumirà un tercer mandat o, com espera la majoria —vots canten—, podrem donar per acabat el malson de vuit anys de colauisme ideològic forassenyat aplicat als soferts habitants d'una ciutat fantàstica que tardarà anys a recuperar-se de les ferides.

Però recordant el desenllaç sorprenent de l'any 2019, no s'ha d'excloure cap pacte estrany ni sorpresa d'última hora. Així, es podria donar el cas que les franquícies dels partits unionistes espanyols de dretes, PP i Bocs, que òbviament no guanyaran les eleccions, decidissin qui serà el futur alcalde de Barcelona, fent pinya amb els seus companys de les franquícies dels partits unionistes espanyols d'esquerres, PSOE i Comuns. No s'ha d'excloure una mena de cas Valls més elaborat però amb els mateixos efectes perversos.

Alerta, doncs, amb el que facin PP i Bocs, els quals tenen com a objectiu polític —no ho amaguen pas— evitar que un alcalde independentista s’instal·li als despatxos de la plaça de Sant Jaume. En definitiva, no s'ha d'excloure un pacte que acabi afavorint Colau, entre l'unionisme de dretes i l'unionisme d'esquerres, com va passar amb aquell regidor de trista memòria vingut temporalment de París a fer la feina bruta de l’unionisme. M'atreveixo a dir més: si sumen, ho faran, i l’alcaldessa n'és perfectament conscient. Per això està tan segura de poder repetir mandat.