Marta

Avui és Santa Marta. Sóc molt conscient que hi ha gent que això de celebrar el sant ho troben com antiquat, i es limiten a celebrar els aniversaris, si els celebren. També cal dir que alguns noms de pila que avui en dia es posen als nadons no tenen associada una data de celebració, i llavors una de dues: o te l'inventes si ets dels partidaris de celebrar el sant o, simplement, no el celebres. Tampoc passa res per no celebrar el sant; és una opció més, com la d'aquells que estan en contra dels aires condicionats, un dels grans invents de la humanitat gràcies al qual podem resistir millor les èpoques més caloroses de l'any. Però com diuen a Mallorca, per tot hi ha de tot.

La meva família és molt nombrosa, i comptant només els meus familiars més directes (fills, germans i nebots, i les seves parelles; i els nets i els renebots) som més de setanta persones, i ara mateix no m'atreviria a donar una xifra exacta perquè com que cada dos per tres aquesta va augmentant, em podria equivocar. Si optés per felicitar-los a tots pel sant i l'aniversari tindria uns cent cinquanta dies de l'any marcats a l'agenda, i tindria també tota la feinada de felicitar-los un a un. No ho faig, em limito a felicitar els familiars més directes i alguns amics, i encara alguna vegada me'n descuido algun.

L'altre dia hi havia un debat a Twitter sobre quina és la millor fórmula per felicitar el sant; hi ha qui opta pel "felicitats", però jo prefereixo la fórmula "per molts anys", que utilitzo també per felicitar els aniversaris. Els tuitaires s'anaven posicionant, i diria que va guanyar l’opció "per molts anys". Però això no té cap rigor més enllà de l'anècdota, ja que Twitter no representa el conjunt de la societat. És una xarxa social digital molt interessant per a persones amb poca feina, alhora que resulta imprescindible per a determinats perfils professionals com el periodisme, el món de la política i la comunicació en general. Jo a Twitter hi sóc des del principi.

Com deia abans, avui és santa Marta, i vull aprofitar l'ocasió per felicitar públicament a algunes de les Martas que conec. La Marta G, la meva oftalmòloga de l'Empordanet. La Marta Ll, pilot de globus aerostàtics. La Marta M, organitzadora de debats variats a la Casa Orlandai. La Marta M, la meva sòcia de l'Ateneuesfera, que són unes trobades que vam aparcar per la pandèmia (tinc una certa al·lèrgia a les trobades pantallars), i que potser hauríem d’intentar recuperar. La Marta R, de RMiP, que de publicitat, marques i altres moltes coses en sap un munt. La Marta S, que fa disset anys que viu a Portugal, però que no ha renunciat als seus orígens sarrianencs. I segur que hi ha alguna Marta més que ara mateix no em ve al cap. Per molts anys!